Un estudi dirigit pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Western Australia i la Nature Conservation Foundation ha descobert que la por que tenen les garotes als seus depredadors és clau per a la salut dels boscos submarins d'algues, que estan en fort retrocés a escala mundial. El document, que ahir va publicar la revista científica Ecology, ha examinat el comportament d'aquesta espècie tot mesurant les marques que deixen a les roques, amb depredadors i sense, i a dintre i a fora d'una reserva marina.
Segons les dades recollides, a la reserva l'abundància de peixos depredadors és molt més elevada que a fora perquè no hi ha pesca. Això provoca que les garotes no surtin tant dels seus refugis per alimentar-se. A més, els investigadors van comprovar des del laboratori que les que estan sotmeses a senyals químiques dels seus depredadors mengen menys.
L'autor principal de l'estudi de la Universitat Western Australia, Albert Pessarrodona, va detallar que aquesta situació es dona també amb altres espècies. «La por vers els depredadors perillosos com el lloc fa que herbívors com els cérvols mengin menys i això manté els prats i boscos en estats més madurs». El mateix passa, segons va assegurar l'expert, a l'aigua. «Les garotes poden arribar a sobrepasturar completament els boscos marins però, si existeixen depredadors que les espantin, això no passa», va detallar Pessarrodona.
L'estudi, a més, va detectar que no tots els exemplars s'espantaven de la mateixa manera, sinó que són les garotes més grans les que tenien més por. Jordi Boada, coautor de l'estudi i investigador del CSIC, va dir que això és cabdal perquè les garotes de mida gran són les que tenen una major capacitat d'ingerir algues i, per tant, són les que poden tenir un paper més perjudicial per als boscos d'algues.
Els boscos submarins han anat retrocedint a tot el món durant les últimes dècades. Algunes de les àrees on hi havia boscos més exuberants, actualment, s'han convertit en deserts submarins, paisatges submergits desproveïts de vegetació, on domina la roca nua i amb grans densitats de garotes.
«Normalment, les poblacions de garotes estarien controlades pels peixos que se n'alimenten, però l'efecte combinat de la sobrepesca d'aquests depredadors, juntament amb altres amenaces com l'escalfament global, estan permetent que les poblacions de garotes creixin desmesuradament i acabin amb molts dels boscos submarins d'arreu del món», va explicar Boada.
La desaparició dels boscos d'algues té greus implicacions per a la biodiversitat i la sostenibilitat, i en espècies d'interès comercial com els sards i les orades i, per tant, sobre l'economia.
Destrucció a Austràlia
A Austràlia, les garotes ja han provocat la destrucció de boscos submarins de grans superfícies de la costa est. Recentment, de fet, el govern local i el sector pesquer han invertit 5,1 milions de dòlars per minimitzar la formació de blancalls i per protegir les reserves de pesca.
«Els nostres resultats ressalten que mantenir les poblacions de depredadors en bon estat i, per tant, les garotes amb por, és cabdal per mantenir la salut dels valuosos boscos submarins», va remarcar Albert Pessarrodona.
