Què és la Unitat Territorial de Policia Científica dels Mossos d'Esquadra? Quines són les seves tasques? Sempre van vestits de blanc? En quins delictes actuen? Aquesta Unitat es troba a la comissaria de Vista Alegre a Girona. És un equip format per disset efectius: un sergent, tres caporals i tretze agents.
Josep Maria Gorgori és el sergent i cap d'aquesta Unitat dels Mossos, que està integrada dins de l'Àrea d'Investigació Criminal (AIC). Es diferencia de les policies científiques que tenen les comissaries perquè «té un nivell d'especialització superior» i per tant, es dedica a investigar delictes més greus.
La seva tasca passa sobretot per cercar proves a partir de la corresponent inspecció ocular i fer-ne els corresponents estudis però també fan d'altres feines.
Actuen en tasques d'investigació que poden versar des d'homicidis i assassinats, agressions sexuals, robatoris violents a domicilis o robatoris que consideren realitzats per bandes especialitzades o incendis estructurals.
A partir d'aquí, els policies d'aquesta unitat comencen a treballar per fer els estudis pertinents de tots els indicis que es recullen en la inspecció ocular.
Hi ha una sèrie d'informes que es realitzen des de la seu de Girona però n'hi ha alguns que passen als serveis centrals, que es troben a Sabadell. En aquests casos, diu Josep Maria Gorgori «preparem els elements que s'han d'estudiar i els preservem perquè puguin arribar als laboratoris especialitzats: biològics, químics, balística. Allà on faci falta». La Unitat també realitza informes pericials i sovint tenen feina que els ve donada per altres unitats d'investigació o perquè els l'encarrega un jutjat.
La policia científica és coneguda per anar sobre el terreny sovint vestida de blanc amb monos, guants, màscares i coberts dels peus per no deixar cap rastre. Però també treballen a les instal·lacions de Vista Alegre i en el seu laboratori.
És aquí on fan una sèrie d'estudis. Per exemple, els lofoscòpics. Aquests són els que versen sobre les empremtes dactilars. Ja que com diu el cap de la Unitat, no només les revelen al lloc dels fets sinó que «en funció de la naturalesa de l'objecte que recollim valorem si cal fer l'estudi al lloc dels fets o és millor emportar-se'l cap al laboratori».
Analitzant el rastre
En aquest equipament hi tenen diversa maquinària. I per exemple, en funció de si es tracta una empremta dactilar sobre una superfície com ara paper o cartró, en aquest cas utilitzen com un tipus de forn. I en cas de plàstic, en canvi, apliquen un principi actiu que té un tipus de cola i aquesta dibuixa les crestes de l'empremta del dit en l'objecte, explica un dels caporals de la Unitat, en Joan. Un cop revelades se'n fa l'anàlisi i estudi.
Les empremtes són clau per identificar, igual que l'ADN. Els Mossos tenen un programa informàtic on introdueixen les empremtes anònimes que sovint localitzen i també les dels delinqüents que es van detenint. Sovint, gràcies a aquest sistema i a la persona que analitza les empremtes un cop té una llista de possibles sospitosos, fets no resolts acaben obtenint una resposta.
A Girona, la policia científica també fa estudis pericials de documentoscòpia. És a dir, analitzen documents que poden ser falsificats o adulterats i, fins i tot, arriben a confirmar si una moneda pot ser falsificada.
Una altra tasca, que ocupa moltes hores diu el cap de la Unitat, és provar per exemple si una peça de roba és falsificada. Els agents realitzen estudis pericials de marques i patents i, per tant, han d'analitzar els comisos que es fan sovint a la Jonquera i en punts de la Costa Brava, peces que poden ser falsificades. Com que en solen intervenir centenars, fan un «mostreig», sempre amb el suport d'una denúncia de la marca.
Introducció de la informàtica
La policia s'adapta a les noves tecnologies i també els delinqüents. Per aquest motiu, d'aquí a pocs dies, aquesta Unitat començarà a donar suport a la Unitat central d'informàtica forense. Els agents de Girona faran uns estudis preliminars de bolcatge d'informació. Això passa, per exemple, diu el sergent, per si per un cas hi ha uns telèfons d'interès, s'haurà de mirar-ne el contingut. «El que farem és el bolcatge i generarem un arxiu i a partir d'aquí el passarem a la unitat instructora», destaca.
Una cosa que deixa clara el cap de la Unitat és que quan han d'anar a qualsevol inspecció ocular no van amb la idea d'agafar empremtes sinó que el seu objectiu és intentar explicar el què ha passat en aquell lloc. Ressalta que «com més greu és el delicte més vas a buscar i si convé no agafes més empremtes, si no mostra genètica, mires de buscar fibres deixades per l'autor, els cabells, entre altres» . I en el cas d'un homicidi, «no te'n vas fins a trobar alguna cosa, s'ha de mirar tot» .
Aquesta Unitat dona suport a les d'investigació i a la resta de la Regió en qualsevol cas que es consideri d'interès. Josep Maria Gorgori relata que la feina que es fa és conjunta ja que, a vegades, el què ells han fet pot tenir un pes més rellevant i d'altres vegades, serà la de la investigació. Posa d'exemple que sovint han trobat patrons o, per exemple, han relacionat petjades dels lladres i això ha permès relacionar-los amb més d'un fet. O fins i tot en algun crim o robatori violent, la tasca ha estat molt important per resoldre'l, ressalta.
L'objectivitat de la seva feina és un plus davant d'un jutge i sovint amb casos de robatoris a domicilis es troben que quan arriben a judici acaben en pactes, diu Gorgori, perquè una empremta «si hi és hi és» altra cosa és com el delinqüent ho justifica, destaca.
