26 de maig de 2019
26.05.2019

La Coordinadora d'ONGs reivindica la microsolidaritat gironina

L'organització, que aixopluga una cinquantena d'entitats solidàries, compleix 25 anys

26.05.2019 | 00:39
Consulta per demanar la condonació del deute extern, el 2000

El paraigua que aixopluga els principals moviments solidaris de Girona, la Coordinadora d'ONGs, suma vint-i-vinc anys. El seu origen es remunta al 1994 i a Torroella de Montgrí, on la van fundar col·lectius pacifistes, partidaris de l'abolició del deute extern i comitès d'agermanament amb altres països. En l'actualitat, integra una cinquantena d'entitats i, tal com va remarcar el seu vicepresident, Lluís Puigdemont, encara el futur tot reivindicant «el tret diferencial gironí: la microsolidaritat enfront de les ONGs professionalitzades d'àmbit català».

En un moment de fer balanç i de plantejar-se noves línies de treball, la coordinadora reprèn el fil dels inicis, ja que vol aconseguir que les administracions destinin el 0,7% del pressupost a cooperació. Una acampada per reclamar això mateix va ser l'activitat més destacada del seu any d'estrena. Ara, Lluís Puigdemont lamenta que encara no s'hagi assolit quan «estem demanant una misèria per poder fer acció humanitària», i informa que «ho estem reivindicant als ajuntaments, però també a empreses i a particulars».

El primer secretariat de la Coordinadora d'ONGs estava format per responsables de Justícia i Pau, Jordi Planas; la Comissió de Solidaritat Salt-Quilalí, Jordi Casals; i la Creu Roja, Mario Peix.

El 1997 va crear un dels serveis més significatius, el Centre de Documentació i Recursos per la Pau i la Solidaritat (CeDRe), especialitzat en material pedagògic i d'investigació sobre educació per al desenvolupament, els drets humans, la pau o la justícia social. Aquell any també va promoure la primera Diada de la cooperació solidària de les comarques gironines, que el 98 va comptar amb una Premi Nobel de la Pau, la guatemalenca Rigoberta Menchú. I en una agenda cada cop més plena, el 2000 –quan el correu electrònic començava a fer-se lloc entre el postal, tal com han constatat en fer balanç– destaca l'organització d'una consulta popular sobre la condonació del deute extern.

La coordinadora va entrar al segle XXI constituint la Plataforma per la igualtat de drets a Girona. El 2003 va ser l'any de la manifestació del «No a la guerra» d'Iraq i del Fòrum Social de Porto Alegre en què el col·lectiu gironí va tenir dos representants. El dret a vot de tota la ciutadania, migrant o no, va ser un dels temes clau del 2006; una reivindicació permanent en la qual tornen a incidir ara, amb motiu de les eleccions municipals. Una altra constant en la seva feina és l'adhesió a causes internacionals, però també la reacció a polítiques del país que dificulten la regularització de la documentació o l'accés a la salut pública.

La crisi econòmica també va castigar la coordinadora. Hi va irrompre amb força el 2011, quan la Generalitat va reduir a la meitat el pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació. Llavors, es van adherir a la plataforma Prou Retallades, que va derivar en l'actual Xarxa pels Drets Socials. Pel que fa a aquella retallada, Puigdemont va apuntar que s'ha mantingut «sobretot en els pressupostos locals», tot i «certa recuperació de la Diputació al llarg dels últims anys».

El dret a decidir, relacionat amb la situació política catalana, apareix el 2013 i a partir d'aquest any, entre moltes altres activitats, sobresurten la creació d'una comissió de suport als refugiats que seria l'embrió de la plataforma Girona Acull i la incorporació, el 2016, al Consell Català de Foment de la Pau. Al llarg de 25 anys, la coordinadora ha rebut distincions com el Premi Sant Fèlix del Bisbat de Girona, el 1999, per la seva feina en els àmbits social, cívic i humanitari; i el Premi Solidaritat de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, el 2013.

El relleu generacional, repte de futur

El relleu generacional en moltes entitats de la Coordinadora d'ONG Solidàries és un dels seus reptes de futur; «per donar un impuls nou i una nova mirada a la feina que estem fent», va explicar Lluís Puigdemont.

La manera d'enfocar el treball dels propers anys va centrar part de la trobada anual de la coordinadora, que el 4 de maig va celebrar a Torroella de Montgrí, el mateix lloc on es va fundar ara fa un quart de segle.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook