El separatisme havia perdut, estava desorientat i incapaç de gestionar la frustració d'una independència fictícia però el vol gallinaci del president del Govern central, Mariano Rajoy, la seva por i el seu propi orgull li van impedir veure la urgència de convocar unes eleccions que havien d'haver servit perquè la governabilitat d'Espanya no caigués més en mans dels nacionalistes.
Lluny d'això, Rajoy s'enroca i facilita que el 31 de maig de 2018 el PSOE li presenti una moció de censura emparada, patrocinada i recolzada per tots aquells partits que volen dinamitar l'Estat des de dins, utilitzant totes les institucions i els recursos econòmics -que són de tots els espanyols- per un projecte de segregació.
És evident que el PP i PSOE van tornar a donar ales i oxigen a un nacionalisme que estava en hores baixes i que ara això es pot tornar a repetir. Ho acabem de veure a Navarra.
El nacionalisme està en marxa i en mode destructiu. Sota la seva aparent retòrica de democràcia, llibertat i drets humans amaga una intolerància i odi que cada vegada s'atreveix a exhibir més desvergonyidament. Ja no estem parlant d'agredir amb un objecte la diputada Laura Vílchez o de tirar ous plens de pintura a Jordi Cañas, d'omplir les platges de creus grogues, de penjar llaços grocs a tot l'espai públic i convertir les façanes dels ajuntaments, parcs de bombers i seus de la Generalitat en plafons d'anuncis del separatisme que generen una fractura en la convivència; ens estem referint al fet que, per exemple, el president de la Generalitat s'atreveixi a trucar directament els regidors d'un ajuntament qualsevol per boicotejar-los el pacte de govern local si no li agrada. Perquè el que va passar a Santa Coloma de Farners no és una anècdota, és una manera de fer pròpia del nacionalisme, una coacció en tota regla que permet visualitzar la pèrdua de llibertat personal i el poc respecte a les decisions polítiques i ideològiques que fa temps que des de Ciutadans estem advertint i denunciant i ara, l'independentisme més sectari, ha patit en carn pròpia el que fa molts anys està fent patir als dissidents. No, Santa Coloma de Farners no és una anècdota, igual que no ho és que molts polítics hagin d'anar amb escolta, que molts empresaris s'arrisquin a la mort civil si es pronuncien en contra de l'independentisme.
El separatisme és això: et deixa ser lliure sempre que pensis igual que ell. I mentre això passa els anys segueixen corrent i ja en portem 41 on a Catalunya, parafresejant Javier Nart, el nacionalisme tapa la cartera amb la bandera. Aquesta setmana, sense anar més lluny, hem tornat a veure com el 3% segueix vigent i l'Audiència Nacional investiga la redacció del projecte de la futura estació de l'AVE a l'aeroport de Girona, l'adjudicació de la recollida de residus d'Olot, les obres de Can Xardó de Lloret o els treballs de la piscina de Figueres, com bé ha posat de manifest el Diari de Girona els darrers dies.
Davant d'aquesta situació, en la qual és evident que el separatisme està intentant donar un altre cop d'Estat, enlloc de governar i trobar solucions als problemes reals dels ciutadans, a la manca de previsió i gestió de l'autonomia, calen altes dosis de transfusió democràtica per recuperar la convivència i apartar la xenofòbia i el supremacisme d'un nacionalisme sobrestimulat que fins i tot ha rebut la condemna del Parlament Europeu. El nacionalisme ha de decidir si és manté deixeble dels escrits racistes de Torra o és partidari d'una Europa plural de ciutadans lliures i iguals.
