La professió de jutge és poc atractiva per als gironins. Del total dels 57 jutges dels organismes unipersonals -on tenen lloc els assumptes d'única o primera instància, sense comptar els òrgans col·legiats-, un 20% són substituts, cosa que implica que la seva estada és temporal. Girona és la província més castigada de Catalunya per aquesta «mancança» de professionals, que ja fa temps que és motiu de queixa per part d'associacions i del col·lectiu jurista. L'accés a les places va quedar reduït durant la crisi, i s'ha anat trampejant amb substitucions i crides de professionals d'altres punts del territori. De fet, un dels motius que podrien explicar aquest «desinterès» històric dels gironins és, segons el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, la «facilitat» de trobar feina d'advocat. «Hem anat a predicar les bondats de la carrera judicial a totes les universitats, però no hi ha manera, no agrada», subratlla. I la conclusió es fa extensible: «Al català no li agrada opositar».
D'altra banda, Lacaba apunta a la manca d'un complement de destí com un greuge comparatiu respecte d'altres províncies d'Espanya, sobretot en el cas dels partits judicials. Fins fa poc, a l'acabar la carrera judicial, els jutges de tot el territori espanyol no tenien Catalunya com a destinació, i Girona ha estat sempre la província més castigada, amb retribucions inferiors i càrregues superiors de treball. És, doncs, un destí «forçós»: «Quan han acabat aquest termini obligatori, molts marxen o a la seva terra o a altres llocs amb menys càrrega de treball», apunta. «Si cobraran el mateix treballant a Figueres o a Almazán, aniran allà. Pel que fa a les retribucions, estem al nivell d'audiències de Soria o Terol, que no tenen res a veure amb la nostra. Fa cinc anys que s'hauria d'haver modificat», subratlla. La problemàtica és ben roent no només a la demarcació, sinó a tot Catalunya, i és que l'any passat la justícia catalana va estar marcada per dues vagues de jutges que reclamaven millores laborals. A Girona 35 jutges van adherir-s'hi.
A l'equació cal afegir-hi una altra variable: un nivell de vida més elevat a la demarcació que a molts punts de l'Estat, que afavoreixen la mobilitat. La tendència dels jutges substituts és un mal de molts municipis: Santa Coloma de Farners, Olot, la Bisbal d'Empordà són alguns dels Partits Judicials on no hi ha places cobertes. Hi ha hagut èpoques en què el percentatge de substitucions s'ha arribat a elevar fins al 40%. «Es tracta d'un mal històric. S'han fet estudis sociològics que han determinat que hi ha més jutges a zones amb menys recursos i possibilitats laborals», subratlla el president. «Aquí hi ha més opcions i s'entén que els joves en sortir de Dret no vulguin tancar-se 6 o 7 anys més per opositar», declara.
A la província hi ha 87 jutges comptant els magistrats de l'Audiència, i segons revela l'última Memòria de l'Audiència de Girona, cada any entren una mitjana de 83.727 assumptes. Això deixa un total de 1.000 assumptes per cada jutge o magistrat. I enguany els assumptes han augmentat un 6%. En el rànquing català, Girona se situa darrere de Barcelona pel que fa al volum d'assumptes per jutge. Pel que fa a l'àmbit estatal, la demarcació se situa en la tretzena posició.
Impacte a les aules
Calen molts més anys dels que els estudiants de dret passen a les aules de la Facultat abans de poder exercir de jutge o magistrat. Tot i així, aquesta etapa és imprescindible per despertar la curiositat -i sobretot l'esforç- dels estudiants de seguir escalant dins del món jurídic. El degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona constata aquesta mancança d'interès que es complimenta amb professionals d'altres punts de l'estat i que en venir a Catalunya, per poc temps, no «s'animen» a aprendre el català. Ruda assegura que «ens agradaria que fossin més» els estudiants catalans que fessin aquest pas, però assegura que «des de les aules animem els estudiants a opositar, i fem xerrades sobre sortides professionals perquè aquest és un tema que ens preocupa».
Tot i així, Eduardo Rojo, exdegà de la UdG i catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB, és optimista i considera que la congelació de les places d'accés a la judicatura «està canviant, i a poc a poc es recuperarà a tot l'Estat». Segons preveu, Catalunya i Girona no han estat alienes a aquesta situació, però ara cal esperar una «millora de la dotació de places i també del nombre de jutges i magistrats a la demarcació». El món universitari té «més interès per la preparació d'oposicions i sens dubte això donarà nous aires al món judicial».
