29 de agost de 2019
29.08.2019
Diari de Girona

Només cinc de les 23 dones mortes per violència masclista havien fet denúncia

El Ministeri de l'Interior recopila les dades des de l'any 2003 i mostra que 15 de les víctimes convivien amb el seu assassí · Tres dels agressors s'han tret la vida després d'haver matat la parella · El perfil majoritari dels agressors és el d'un home d'entre 31 i 50 anys

29.08.2019 | 00:09
Concentració de rebuig de l'última mort a Olot, en una imatge d'arxiu.

Només cinc de les 23 dones mortes en l'àmbit de la violència masclista d'aquests últims 13 anys a les comarques gironines havia presentat denúncia prèvia contra el seu agressor.

Es tracta d'una mesura que poques dones havien utilitzat perquè sovint els maltractaments o la situació que viuen a casa aquestes dones es queda en silenci i no acaba sortint a la llum i, per tant, ni família ni policia saben què passa entre la parella o l'exparella.

El cas més recent d'un crim masclista en què la dona havia interposat una denúncia és el de Sant Joan les Fonts de l'any passat. Concretament, un mes abans de la tragèdia, la víctima va denunciar que el seu marit la maltractava psicològicament i que l'havia arribat a amenaçar de fer «saltar» la casa pels aires.

El dia 6 d'octubre, però, l'home va matar a trets la seva exparella -Ana Maria Giménez, de 48 anys-, i va atropellar una de les seves filles, abans de fugir i suïcidar-se en una zona boscosa del municipi de Montagut-Oix. La dona era coneguda a la població, ja que treballava a l'escola Castanyer de Sant Joan les Fonts i era cuinera a l'empresa de restauració Serunion, la qual té la concessió dels menjadors escolars de la comarca.

Les dades del Ministeri de l'Interior sobre la mortalitat en l'àmbit de la violència masclista també mostren l'estat de la relació entre l'agressor i la víctima. De les 23 dones mortes, 15 d'elles convivien amb el seu agressor encara el dia que es va perpetrar el crim. Per tant, hi havia encara una relació entre ambdues persones malgrat la situació de violència de gènere que vivien les víctimes.

El que també crida l'atenció d'aquestes dades estadístiques és el que decideix fer l'agressor després de cometre el crim. En nou dels 23 casos hi ha hagut suïcidi o temptativa de treure's la vida. Concretament, tres dels agressors han acabat morts després dels fets per voluntat pròpia mentre que sis més ho han intentat.

Entre els casos en els quals l'agressor va intentar matar-se hi ha el que va succeir a l'abril a Olot, quan Irene López, de 44 anys, va morir assassinada a trets per la seva parella. Ella era treballadora social i ell, agent de la Policia Nacional.

El cas va commocionar la capital de la Garrotxa i Loja, poble de Granada on va néixer la víctima. Irene va rebre set trets que l'assassí li va etzibar amb la seva arma reglamentària. Després de cometre el crim, el policia va intentar suïcidar-se d'un tret al cap, però va fallar.

Agressors estrangers

Quant al perfil majoritari dels agressors que han comès els 23 crims, se situa en un home d'entre 31 a 50 anys i de nacionalitat estrangera. Mentre que la víctima es tracta sobretot de dones d'entre 31 a 40 anys i també, de nacionalitat estrangera. Dels 23 agressors, 11 només eren espanyols i de les víctimes mortals, 10.

Per trobar-se amb un crim en què la parella protagonista era estrangera, cal remuntar-se fins a l'abril de l'any 2018 a Blanes. Un home va matar a ganivetades la seva dona davant dels tres fills. El presumpte agressor es va intentar suïcidar després de cometre el crim.

El seu fill petit va intentar aturar el pare quan s'autolesionava i va quedar ferit de les mans i després va ingressar a presó. La parella estava en procés de separació. Eren bolivians i la difunta es deia Patricia Zurita i tenia 40 anys. Vivien al barri dels Pins de Blanes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit