«No hem de reproduir mai més un model basat en les urbanitzacions»

Sí, efectivament. És una actuació molt contundent, que no té cap referent ni en el marc de Catalunya ni a l'Estat, però sempre hi ha detractors en els dos costats de la balança: d'una banda, hi ha queixes dels afectats i de l'altra, de les plataformes ecologistes, que esperaven una major protecció. Jo no voldria polemitzar, i menys amb els respresentants de la societat civil que han estat al capdavant de la defensa del territori, però l'agost de 2018 els debats eren sobre cinc o sis sectors de la Costa Brava i, en canvi, ara estem actuant sobre una quantitat ingent de sectors: en desclassifiquem 91, en modifiquem 50 més... Això vol dir reduir més de mil hectàrees de sòl que es podria urbanitzar.

SOS Costa Brava considera que no han estat «prou valents».

Sap greu escoltar això, sobretot d'aquells que a l'inici tenien la mirada posada en cinc o sis sectors, no en 91. Però suposo que cadascú ha de fer el seu paper.

Què volen aconseguir amb aquest pla?

Venim d'una tradició urbanística i territorial de molta ocupació de sòl, sobretot durant les últimes dècades. Les polítiques s'han fonamentat en ocupar sòl nou, i en molts casos no hem prestat prou atenció als teixits urbans dels municipis i ciutats. L'objectiu que tenim ara és revertir aquesta política i prioritzar el «reciclatge urbà» per davant de l'extensió urbana.

Què entenen per «reciclatge urbà»?

Mirem com es pot actuar i com es pot millorar allò que està fet, però no obrir nous fronts, nous sòls, noves urbanitzacions. De fet, bona part dels sòls que hem desclassificat corresponen a sòls de baixa densitat, que són les urbanitzacions. El tema de les urbanitzacions ha estat i és un greu problema, perquè moltes estan mancades de serveis. Hem de crear fórmules per ordenar aquestes urbanitzacions, però aquest model no l'hem de poder reproduir mai més. No podem permetre que al nostre país es torni a reproduir aquest tipus de model tan insostenible, tan impropi d'aquest moment. Hem volgut actuar al litoral gironí perquè és un àmbit que, des del punt de vista ambiental, és molt sensible.

Aquest pla arriba tard?

La gent sempre diu: s'ha edificat molt, a la Costa Brava. I sí, és evident, s'ha edificat molt, i aquesta acció segurament l'hauríem hagut de fer temps enrere. De fet, el 2005 ja es va fer una primera acció, que va ser el Pla Director del Sistema Costaner. Ara és molt fàcil dir que en aquell moment no es va ser prou ambiciós, perquè en definitiva es van desclassificar només 11 sectors, tot i que aquell moment va ser molt celebrat. Bé, comparem les xifres: 11 sectors davant els 91 sectors d'ara. Jo no vull treure-li valor, perquè aquell va ser un primer pas valent, però al cap de catorze anys s'ha fet un pas molt més contundent. Malauradament, no podem revertir el que ja està fet, però a la gent se li ha hagut d'explicar que molts dels sòls i boscos actualment sense edificar eren potencialment transformables en urbanitzacions. Dit d'una altra manera: el que avui està edificat es podria multiplicar per quatre si tot això es tirés endavant. El que hem volgut garantir és que bona part d'aquests projectes no es puguin tirar endavant.

Què s'ha prioritzat, a l'hora de protegir?

Hem prioritzat, sobretot, el vector paisatge: els espais singulars, emblemàtics... El paisatge, a més, està directament vinculat amb la candidatura de la Costa Brava com a reserva de la Biosfera de la Costa Brava. Però també vull posar en valor el vector ambiental o climàtic: amb la reducció d'aquests 15.000 habitatges, garantim que es deixin d'emetre a l'atmosfera 620.000 tones de CO2. I òbviament hi ha també un vector de model urbà: a Catalunya tenim molt sòl desenvolupat en baixa densitat, i això és insostenible. Aquest és el model que s'ha desenvolupat al llarg de les dècades, però s'ha d'extingir o canviar de forma molt radical. I no només ho fem amb el desplegament dels planejaments urbanístics municipals, sinó a través de plans com aquest, de protecció de la Costa Brava.

Hi ha sectors que segueixen endavant, com Sa Guarda, a Cadaqués, o Aigua Xelida, a Palafrugell. Els drets dels promotors els han impedit protegir-los?

Ha estat un procés de treball molt complex. Estem parlant dels drets edificatoris que tenen els privats i, per tant, és una matèria molt delicada. Des del punt de vista jurídic, et diria que hem anat al límit: dins la legalitat, però al límit en el sentit que hem volgut ser ambiciosos. Però en allò que hem vist clarament que podia ser objecte de responsabilitats patrimonials, no hi hem pogut entrar. No podem posar en joc les arques públiques.

La Generalitat té la seguretat que no hauran de pagar indemnitzacions pels 15.000 edificis que no es podran fer?

En principi, ens ho hem mirat molt i molt. Tenim excel·lents serveis jurídics, tècnics i econòmics al darrere, i s'hi ha treballat molt. Esperem que no haguem de pagar res, però en el supòsit que passi alguna cosa, ens sentirem igualment satisfets. Però evidentment hem treballat en la línia que no hàgim de pagar res.

En cas que s'hagi d'acabar pagant alguna indemnització, l'assumirà la Generalitat?

Sí. El pla director és un «paraigües» de responsabilitat i iniciativa de la Generalitat . Jo crec que és una excel·lent oportunitat dels municipis per poder refer el seu model a partir d'una iniciativa que és responsabilitat del Govern.

Els projectes que es vulguin tirar endavant hauran d'adaptar-se a una línia paisatgística més restrictiva. En quina línia anirà?

És una normativa que posa molt en valor el paisatge i l'entorn del nostre territori. Què vol evitar? Per exemple, el que s'ha fet durant anys en les parcel·les en pendent: sempre s'ha intentat situar la construcció a la part més alta del solar, creant murs de contenció sobre el carrer, amb pantallots de 3, 4 o 5 metres d'altura... A partir d'ara, en canvi, l'edificació s'haurà d'implantar en quotes baixes, i no es podran fer actuacions tan agressives i contundents.

La majoria d'alcaldes han aplaudit el pla, però hi ha ajuntaments, com el de Port de la Selva, que s'hi han oposat perquè el consideren massa restrictiu.

És així. A grans trets els ajuntaments estan contents, però hi ha algun cas, com el de Port de la Selva, que defensa, molt lícitament, el seu model. Evidentment, respectem totes les opinions.

Dos dels municipis que han experimentat una restricció més forta són Pals i Roses. Quin és el motiu?

En el cas de Roses, té sectors que estaven situats en sòls inundables i, per tant, també hem aprofitat aquesta revisió per treure aquests sòls. De fet, Roses va tenir un POUM que va decaure per sentència, precisament per un tema d'inundabilitat. En el cas de Pals, volem intentar arribar a temps a aquella barbaritat de sòl per desenvolupar. És el mateix cas que Begur. Són casos en els quals hem entrat molt a fons perquè teníem la seguretat jurídica de poder fer-ho.

Han tingut en compte les aportacions de les entitats ecologistes?

En alguna ocasió s'hi ha parlat, però en el procés de treball no hem volgut compartir el contingut més enllà dels mateixos ajuntaments. Per tant, no l'hem compartit ni amb SOS Costa Brava ni amb cap particular per tal de poder guardar l'objectivitat d'un document d'aquest abast. Sí que els hem escoltat en diverses ocasions i ens han transmès la seva inquietud, però no els hem ensenyat el document ni hem actuat al dictat.

Tenen calculat quant de temps podrien trigar a desenvolupar-se aquests 15.000 habitatges nous que es podran fer a la Costa Brava?

Dependrà de la situació econòmica, de manera que aquests 15.000 habitatges trigaran el que decideixi la iniciativa privada. Tot i això, no descarto que en un futur no massa llunyà tornem a fer una revisió del pla. Respecte al primer Pla Director del Sistema Costaner hem trigat catorze anys, i crec que per aquesta nova revisió no hauríem de trigar ni la meitat.

L'Associació de Promotors es va queixar de la moratòria. Preveuen noves crítiques?

Em puc equivocar, però a l'Associació de Promotors els preocupava que s'haguessin incorporat a la moratòria els solars amb pendents. Pel que he parlat amb ells, ens demanaven que es pogués aixecar la moratòria ara, en el tràmit d'aprovació inicial. I efectivament, en aquests solars, qualsevol llicència d'obra que s'aculli a aquesta normativa es podrà atorgar. Per tant, jo crec que aquesta mesura els satisfarà potser no totalment, però espero que en bona part.

No és molt ambiciós voler fer l'aprovació definitiva en sis mesos, el proper mes de juny?

Ara ve l'època més complexa, però ho hem de fer. Vam dir que seria una acció que duraria un any o un any i mig, i ho volem complir. De fet, hem allargat el període d'informació pública perquè necessitem que la gent participi i que tothom manifesti la seva opinió a través de les al·legacions. També volem aprofitar aquests sis mesos per fer sessions als municipis i amb col·legis professionals per explicar el contingut i el perquè d'aquest pla director. Volem que això arribi a la societat, perquè és una iniciativa que, més enllà que sigui més o menys valenta, és molt contundent, i ara arriba la fase d'escoltar la gent.