Membres de la Societat Protectora d'Animals de la Garrotxa Terra Viva, el diumenge dia 29 de març, van aconseguir agafar un ruc abandonat a la Vall de Bianyai dur-lo al refugi comarcal d'animals. Ara, el burro es troba bé en un prat i una caseta que li han trobat al refugi. Encara està una mica espantat i no té gaire confiança amb les persones. Ahir una veterinària va fer-li una revisió equina i li va fer un tractament de pell per treure-li els paràsits.
El ruc és un animal jove, només té un any i mig. Els burros poden arribar a viure una quinzena d'anys. En casos excepcionals i en molt bones condicions de vida poden arribar fins als quaranta anys.
Fa uns deu o dotze dies el burro va aparèixer en un camp proper a la cruïlla de Sobeies, entre el nucli de Lloc Alou i l'edifici de la benzinera del polígon dels Morrals. L'animal va travessar la carretera N-260 en un parell d'ocasions, cosa que va alertar l'Ajuntament.
Des de l'Ajuntament van trucar les masies de la zona, les hípiques i les cases que tracten amb bestiar equí per demanar si havien perdut un ruc. Segons ha exposat l'alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach, cap de les consultes va donar resultat. O sigui, el ruc no era de ningú.
Davant de la situació, el dimarts dia 24 de març, l'Ajuntament va trucar als agents rurals. Per la seva part, els agents van comunicar la presència del burro a l'Associació Protectora d'Animals Terra Viva. Es tracta de l'entitat encarregada de la recollida i la custòdia d'animals domèstics a la comarca.
Normalment, la protectora recull gossos i gats abandonats que abans ha atrapat la policia, per això no tenien experiència a agafar un ruc que des de feia dies vivia sense control i s'alimentava de les herbes i flors dels marges dels camps.
El dimecres dia 25 de març, van preparar un dispositiu per agafar el burro però va començar a ploure i ho van haver de deixar per l'endemà. El dijous dia 26 de març, el van intentar atrapar però l'animal no es va deixar agafar.
El segon intent va tenir lloc el divendres dia 27 de març. Van poder fer entrar el ruc en un tancat on hi havia altres burros. El ruc abandonat va estar bé amb els altres ases. Els rucs tenen un caràcter dolç i capacitat per lligar vincles amb altres animals. Això no obstant, quan el van intentar agafar es va posar a córrer, es va escapar del tancat i quan va disposar d'extensió per córrer va ser impossible atrapar-lo.
Llavors els membres de la protectora es van adonar que no se'n sortirien sols i van demanar l'ajut d'experts. Es van posar en contacte amb la gent que passeja nens petits al llom dels burros per les festes i fires. Formen una corrua de burros amb un infant petit a sobre. Els rucs caminen lents. Van tan a poc a poc que les mares van al costat i subjecten els més petits.
El diumenge dia 29 de març, els experts van tornar a fer entrar l'animal al tancat amb els altres ases i el van poder amansir fins a l'extrem que el van poder carregar en el vehicle proporcionat per una hípica i traslladar-lo al refugi d'animals. Un cop va estar al refugi, els de la protectora van comprovar que no duia el pin d'identificació. O sigui, es tracta d'un animal que legalment no existeix.
Ara sí que existeix perquè l'han identificat i li han posat el nom de Lolo. Segons afirmen els de la protectora, li han posat Lolo en honor a la senyora Dolors, que els va ajudar en la difícil captura de l'animal.
