L'últim cinema que quedava a l'Escala, el Catalunya, ha començat a desaparèixer aquesta setmana amb l'inici dels treballs d'enderroc de l'edifici. Les obres han arrencat a l'interior de la mítica sala de projeccions on les cadires ahir ja estaven mig arrencades i el terra aixecat. Amb els carrers buits i la ciutadania confinada a casa a causa del coronavirus, els treballs encara no eren del tot visibles pels veïns de la zona. Una situació que canviarà aquesta pròxima setmana quan està previst que les màquines comencin a tirar a terra tot l'edifici situat en un indret privilegiat: a una de les entrades al centre històric i a pocs metres de la cala de la Creu i la Mar d'en Manassa.

Segons va avançar Diari de Girona l'agost passat, la propietària de la finca la va vendre a una promotora que té previst aixecar-hi pisos. Aquest era l'últim cinema dels cinc que havia tingut l'Escala, que encara estava en peu.

Obert el 24 de juny de 1980, el Catalunya el va posar en marxa la família Gubau -el pare, Ricard; i els fills, Esteve i Lluís- que durant dècades s'havien dedicat a l'exhibició cinematogràfica a l'Escala i altres poblacions més petites.

Situat al capdamunt del carrer de Gràcia, el Catalunya alternava la projecció de films d'estrena recent de qualitat amb productes comercials que es podien trobar al videoclub. La sala mai tingué una gran afluència de públic com en les dècades anteriors, tot i els esforços per part dels empresaris. Per això, pocs anys després, va tancar les portes.

Més, tard, el Centre Esportiu i Recreatiu (CER) de l'Escala va decidir reobrir-lo i gestionar-lo durant una temporada per intentar mantenir el cinema a la localitat. Hi van instal·lar un petit punt de venda de gominoles per atraure el públic més jove però tampoc va funcionar i davant la poca afluència de públic, van decidir tornar a tancar.

Cinc cinemes

El Catalunya va ser un dels cinc cinemes que va tenir aquesta localitat alt-empordanesa. Per ordre cronològic, els primers cinemes van ser Can Sureda i Ca la Viuda (més tard anomenat cinema Cacahuet). Poc abans de 1936 s'hi va afegir el Cinema Catòlic on més tard hi hagué el Pòsit dels Pescadors i que portava un mossèn. Va tancar el 1927 quan va obrir un quart cinema, el Pekín, a la cantonada del carrer Maranges amb carrer del Port. A més, a principi del segle XX hi va haver dos ateneus, el d'Art i Cultura i el Víctor Català, que organitzaven tota mena d'activitats.

El 1967 va tancar el Cacahuet i poc després el Sureda. Quedava la sala Pekín, on sovint havien de posar cadires als passadissos per atendre la demanda. Però també va acabar tancant el 1977 coincidint amb el boom turístic. Segons l'historiador Lluís Sala, el boom del turisme no va afectar el cinema perquè tot i que els veïns temporalment no hi anaven per la feina, sí que ho feien els turistes. De fet, en aquell moment, l'historiador va pronmosticar que seria «el vídeo i no el turisme el que sentenciaria» el Pekín. Tres anys més tard, el 24 de juny de 1980 va obrir les portes el cinema Catalunya, que ara, també dirà adéu per sempre.