Ara que de manera gradual anem sortint de la fase de confinament i que, pas a pas, ens anem adaptant a la nova normalitat, em permeto continuar posant a la consideració del lector, encara que només sigui per deixar el monotema de la covid-19 i diversificar un xic, altres qüestions que també afecten i continuaran afectant el nostre dia a dia ciutadà. Reprenc, doncs, el fil de l'article de fa dos mesos on, amb aquest mateix títol, em referia a la sensació que bona part de la ciutadania té d'una manca evident de projectes ciutadans col·lectius i engrescadors.

Pel que fa a la Devesa, aquest mateix diari va informar no fa gaire que el govern municipal havia llençat 93.000 euros destinats a dur a terme la informació ciutadana per a l'aprovació inicial d'un Pla Especial per a aquest parc urbà tan valuós i singular. Què va passar? Doncs que la poca habilitat del govern de la plaça del Vi per buscar i aconseguir el consens amb veïns i comerciants va fer impossible arribar a l'aprovació definitiva del pla proposat, amb la consegüent pèrdua econòmica.

En relació amb els aparcaments dels busos turístics, tinc entès que l'associació de transports Asetrans va presentar una proposta a l'Ajuntament que generava un ampli consens: habilitar fins a sis baixadors repartits a l'entorn del Barri Vell per tal de proporcionar una entrada més permeable i menys intensiva. Semblava que tant les patronals com les associacions de veïns podien estar d'acord amb aquesta proposta però l'Ajuntament no la va voler considerar i va decidir deixar només Fontajau i l'estació de Renfe, que, a banda de caminades més llargues per als visitants (sovint gent gran), tampoc evita l'entrada massificada al Barri Vell pel sector del Cul de la Lleona.

Una altra pregunta important és si, com recorda de manera insistent la regidora Sílvia Paneque, hi ha algun projecte per continuar la gran transformació de la ciutat que es va dur a terme els anys 80, 90 i començaments del 2000 (Barri Vell, Santa Clara, carrer Nou i part de plaça Catalunya). Seguint el fil de Paneque, l'equip de govern actual es planteja un centre de vianants més gran per a una ciutat més gran? Per exemple, fer un circuit «peatonal» que, a través del carrer Lorenzana, connecti la plaça d'Espanya, és a dir, les estacions de rodalies i AVE, amb la plaça del Lleó, Joan Maragall i eixample?

Hi ha encara més incògnites i algun forat negre com ara el misteriós projecte Bloom, que Carles Puigdemont ens va «vendre» fa uns anys com un gran pas endavant de la ciutat en el món de la tecnologia. Tinc entès que es van destinar 2 milions d'euros d'inversió europea per a l'adquisició de no sé quantes pantalles i càmeres de televisió en 3D per fer ningú no sap ben bé què i que, per més inri, tampoc no s'ha fet. Avui, tota aquesta tecnologia caríssima d'última generació es mor de fàstic empolsegada en algun magatzem municipal desconegut. Resultat: més diners del contribuent malgastats, si no llençats.

O la història inacabable de les obres de la Central del Molí, que algun dia haurà d'albergar els serveis econòmics municipals. Unes obres que fa més de dos anys que duren i que, degut a malentesos i disputes sense fi amb les diverses empreses constructores, suposen un sobrecost considerable a les arques municipals. Actualment, i en una versió actualitzada de l'obra de la seu, ja van per la tercera adjudicatària.

Doncs bé, més o menys neteja, més o menys seguretat, més o menys zones de vianants, aquesta és la qüestió. Com administrar millor l'erari públic? Què fem amb la Devesa i amb els aparcaments de busos turístics o amb tants altres temes que hi ha per resoldre? Són només alguns exemples de coses que no funcionen bé, de preguntes sense resposta que els gironins ens continuarem plantejant al llarg dels tres anys que queden de mandat municipal. De moment, com deia en l'article anterior, el que ens cal saber és si, a més de regidors i regidores que canten i ballen en temps de pandèmia, algú amb les idees clares governa el timó o, simplement, « la nave va».