La crisi per la pandèmia del coronavirus ha abocat prop d'11.000 empreses gironines a registrar ERTOs davant la falta d'ingressos. La falta de liquiditat i la desorientació d'autònoms i pimes són les dues principals problemàtiques que la Cambra de Comerç de Girona ha detectat en els sectors econòmics i considera que la supervivència passarà per aliances i fusions entre negocis.

El president de la Cambra de Comerç gironina, Jaume Fàbrega, assegura que una de les deficiències del teixit empresarial gironí és la seva dimensió reduïda. «La sortida de la crisi passa per establir aliances, fusions i adquisicions per engrandir l'empresa, la qual cosa permet dotar-les de més múscul i professionalitzar-les», explica. I és que les petites empreses viuen «al dia» i són les que es troben en una situació de major vulnerabilitat. Fàbrega assenyala que ja s'han començat a produir aliances, tot i que matisa que són poques. «La covid-19 ens ho canviarà tot i la creació d'aliances entre empreses es una qüestió de mentalitat que a Catalunya encara no s'ha consolidat», explica.

Aquestes col·laboracions podrien passar per compartir serveis, locals o compres. Es desconeix quantes empreses estan en risc d'abaixar definitivament la persiana però, en una enquesta de la Diputació de Girona recollida per Diari de Girona fa un mes, s'estimava que un de cada tres petits comerços gironins estava en risc de tancar.

Perquè això no passi, des de la Cambra han impulsat la iniciativa #QueCapEmpresaTanqui, que assessora empreses gironines per evitar-ne la desaparició. La iniciativa és compartida pel conjunt de les cambres catalanes i ja ha rebut un miler de consultes. La falta de liquiditat, ERTOs, dubtes jurídics o el lloguer de locals són les principals inquietuds dels empresaris, i al respecte Fàbrega ha constatat que el neguit s'agreuja amb la «desorientació» i la «incertesa». «De 50.000 empreses a Girona, 25.000 són autònoms. Dels 25.000 restants, gairebé la meitat, 11.000, han presentat ERTO. És una quantitat molt gran», explica. Tot i això, Fàbrega matisa que l'expedient de regulació temporal d'ocupació és una eina per assegurar la supervivència de les empreses per tal que no hagin d'assumir les despeses dels salaris i la Seguretat Social.

Polítiques públiques

Segons Fàbrega, han faltat polítiques públiques que permetessin injecció de capital. «Les fórmules que s'han plantejat són de diner a retornar, però la millor manera d'injectar capital és exonerar les empreses del pagament del rebut d'autònoms i de la Seguretat Social perquè és immediat i sense intermediaris», assegura. A més, considera que aquesta modalitat hauria facilitat que no es tanqués la cadena de pagaments.

Per tot plegat, la Cambra ja s'ha començat a reunir amb els consells comarcals de la província, per tal d'establir una estratègia conjunta que eviti el tancament de negocis. Ahir, l'ens es va reunir amb representants del Consell Comarcal del Gironès i de l'Alt Empordà. Els presidents Quim Roca i Sònia Martínez, respectivament, van destacar la necessitat de fer un front comú i buscar sinergies en la preparació de plans de reactivació econòmiques. «Hi ha molt de patiment en la societat però els petits i mitjans empresaris que veuen el seu patrimoni compromès lluiten contra vent i marea per tirar endavant. Si hi ha empreses, hi ha riquesa i són possibles les polítiques socials», subratlla Jaume Fàbrega.

D'altra banda, considera que un cop Girona hagi entrat a la fase 1 es podrà començar a «caminar». «Si la societat s'activa, les empreses també», defensa, i es podran començar a desactivar els ERTOs, tot i que detalla que serà «un camí llarg».