13 de juliol de 2020
13.07.2020
Diari de Girona

Elda Mata: «Sé el que és que et facin pintades a casa i que t'enverinin les plantes»

La presidenta de Societat Civil Catalana a Girona explica les raons de ser de la seva entitat

13.07.2020 | 01:19
Elda Mata: «Sé el que és que et facin pintades a casa i que t'enverinin les plantes»

No la vaig veure, a les fotos de l'acte d'en Puigdemont a Perpinyà, abans de la pandèmia.
És que no vaig anar-hi.

Per què?
Perquè la gent que hi va anar no defensa els mateixos criteris de llibertat que defenso jo. Si jo volgués fer manifestacions com les que fan ells, em posarien el màxim de dificultats

Llibertat, vostè? Hi ha gent que sosté que Societat Civil Catalana és un grup de feixistes.
El mot feixista es deixa anar amb una facilitat esbalaïdora, no correspon a la realitat. SCC és el contrari del que és un feixista. Defensem la llibertat de pensament dins d'un marc legal, el que ens dona la Constitució espanyola. Dins d'aquest marc es pot parlar de tot i defensar totes les idees. Quan es trenca aquest marc de convivència, patim, sobretot els que no estem en les institucions públiques catalanes. La Generalitat no governa per a tots els catalans, sinó només per a una part.

De debò creu que a vostès els posarien més dificultats per manifestar-se?
Té un bon exemple a Girona. El 6 de desembre vam fer un homenatge a la Constitució, i abans em vaig haver de reunir amb comandaments de Mossos, de Policia Municipal, etc. Tots molt amables, ho vull deixar clar. Però per reunir-nos 150 persones, ens van encapsular, i a la gent que venia contra nosaltres i tallaven els car­rers no els deien res. Girona és especial. A la nostra manifestació de Barcelona, tothom podia incorporar-s'hi i sortir-ne quan volia. A Girona, no. Aquí la policia fa un cordó al nostre voltant. Per impedir que ens agredeixin, la qual cosa ja és una anomalia democràtica, però a més impedeixen que les persones que vulguin se sumin a la manifestació.

El Govern català defensa les llibertats?
El Govern català defensa els que s'identifiquen amb els seus postulats separatistes, deixant de banda que la majoria de catalans no ho som. Segueix un full de ruta molt ben implementat, i a la resta de catalans ens han deixat de banda. En bona part, perquè els governs estatals ens han utilitzat com a moneda de canvi.

A qui han utilitzat?
Als constitucionalistes catalans. Quan al Govern espanyol li han calgut els vots dels nacionalistes, ens han deixat venuts. I el mateix ha passat al País Basc.

La sensació d'estar venuts es manté, amb el govern Sánchez?
Amb l'actual Govern encara és més clar, es veu més. Durant quaranta anys s'han anat fent cessions, però com que ningú pensava que la situació a Catalunya arribaria a ser com és ara no se li donava importància. Els darrers anys, el PSOE ha anat cedint davant dels nacionalistes, possiblement sense ser conscients que, des de Jordi Pujol, l'independentisme seguia un pla, una direcció molt clara.

Fa extensible aquesta inacció als partits polítics no independentistes, com PP, PSOE, Comuns...?
Sí, sí. En general tots ens han deixat de banda. Qui va veure més clarament el problema probablement va ser Ciutadans, perquè va començar a Catalunya el seu recorregut polític. Fa anys vaig advertir a un tècnic d'un ministeri de què passaria a Catalunya, i em va respondre que no passaria res, que mai passa res. Fa poc em va reconèixer que s'havia equivocat. El problema no és que s'equivoqués ell, és que el Govern havia de preveure el que passaria. I el que passarà. Ara el PSOE es pensa que tot això surt gratis. I res surt gratis.

Què s'hauria de fer?
Complir la llei i fer-la complir. Fa molts anys que a Catalunya no es compleix la llei. Un exemple és el bilingüisme a l'escola, els pares són posats en la tessitura que els seus fills siguin rebutjats pels professors, només per voler la millor educació per a ells. I la millor educació no és arraconar la segona llengua més parlada del món. Hi ha sentències que deixen clar que almenys s'ha d'aplicar el 25% de l'ensenyament en castellà. Es fa? No. Cap centre públic d'ensenyament té en compte aquesta possibilitat. Només quan una sentència els obliga, quan hauria de ser una cosa automàtica.

Ja sé que m'ha dit que el mot «feixista» es fa servir massa alegrement. Però creu que a Catalunya hi ha actituds feixistes?
Crec que sí, i no precisament per paret dels constitucionalistes.

Per exemple?
El 2017, la filla d'una amiga meva -la nena tenia 12 o 13 anys- es va negar a sortir al pati a protestar pel que havia passat l'1 d'octubre, tal com li van dir els professors. La professora li va dir «pots fer el que vulguis, però has de saber que quedaràs marcada». Això és feixisme, indiscutiblement. A mi, fa més de trenta anys, caminava pel carrer de Torroella de Montgrí amb una persona, i va venir algú a dir-me «parlin vostès en català, que estan a Catalunya». Aquest ficar-se en la vida dels altres perquè creguin i pensin com vols és feixisme. Fa poc, la meva filla em va explicar que a col·legi els havien preguntat qui parlava castellà a casa, i uns quants que ella sap que ho fan no es van atrevir a aixecar la mà. Això també és feixisme, perquè els nens saben que seran assenyalats.

Com es viu no ser independentista a Girona?
A Girona és més sagnant, perquè som menys. No hi ha l'anonimat de viure entre 3,5 milions de persones, com a Barcelona. Quan aquí muntem un bus per anar a una manifestació a Barcelona, tothom sap qui hi puja. A Girona, pensar independentista no penalitza. Però els que pensem en un estat de dret democràtic som apartats i assenyalats.

Comprèn la gent que pensa com vostè però calla?
Ho entenc perfectament. Fa quaranta anys que visc a Girona, sé el que és callar, sé el que és que et vinguin a fer pintades a casa, sé el que és que t'enverinin les plantes de casa. Tot això, ho sé. Entenc que hi hagi por de posar una bandera espanyola.

Aquesta entrevista li pot portar problemes al seu poble?
Quan vaig decidir sortir a la palestra ho vaig fer amb totes les conseqüències, sabia el que feia, volia donar la cara per tots els que em consta que no poden fer-ho. Els que podem donar la cara i no la donem fem un mal servei. La por la tindria si la meva jubilació depengués d'un govern sectari com el de la Generalitat, però no és el cas.

La sola existència de SCC indica que els partits polítics no han fet la seva feina?
La meva lectura és una altra, Potser la societat civil ha pensat que la feina no s'acaba posant una papereta en una urna. La feina no s'acaba mai, hi ha d'haver un control civil sobre els partits polítics, que tenen la seva partitocràcia particular. Els hem votat perquè facin una feina, i a vegades ho tenen mal entès. SCC tindrà sempre motius per existir, no només ara amb el procés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook