Malestar dels sindicats de pagesos amb els ajuts als viticultors gironins

Sense poder col·locar al mercat gran estoc de vi, es van obrir tres línies d'ajut per fer-hi front: per a la destil·lació de crisi de vi (convertir el vi en alcohol per a usos industrials), per donar suport a l'emmagatzematge als cellers i, finalment, l'ajut de collita en verd.

En aquest últim cas, es tracta de llançar a terra tot el raïm quan encara està immadur i excloure'l de tot circuit. «És una manera indirecta de treure el vi del mercat», va explicar a Diari de Girona Isabel Vidal, cap sectorial de la vinya de l'associació Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

A la província, s'han presentat sol·licituds -específicament per a la collita en verd- a les comarques de l'Alt i Baix Empordà per un total d'onze hectàrees i un import de 27.320 euros (2.474,40 euros d'ajuda per hectàrea), principalment en petites bodegues. Ara bé, des de la JARC lamenten que el pressupost total per aquestes ajudes a tot l'Estat és de deu milions, un import que abasta, segons els càlculs de l'associació, entre 4.000 i 4.500 hectàrees. Tan sols a Catalunya ja s'han sol·licitat ajuts per a 2.227 hectàrees (cal destacar el lideratge de l'Alt i el Baix Penedès).

Així, doncs, els deu milions han quedat curts davant tantes demandes i, per aquest motiu, s'ha resolt aplicant un coeficient de reducció de la superfície sol·licitada, que la retalla un 43% de mitjana. Amb el cop de tisora, Vidal sosté que la mesura per pal·liar el cop esdevé «inútil».

A més, el repartiment i els criteris de concessió també han fet posar el crit al cel a l'associació, que considera que el resultat de la mesura «no és ni equitatiu ni just» i ho titlla de «nyap», ja que s'han establert prioritats -al·leguen- que han causat un repartiment desproporcionat i poc homogeni.

«Segons aquests requisits, es consideraven prioritàries (...) en primer lloc les parcel·les amb major superfície, en segon lloc les parcel·les que pertanyin a explotacions de titularitat compartida i, per últim, les parcel·les que impliquen una major retirada potencial de vi», exposen en un comunicat. Davant d'aquests criteris, Vidal al·lega que «una part important dels sol·licitants ha quedat exclosa», mentre que altres, per contra, han complert criteris per partida doble i se'ls ha concedit un gruix d'ajuts molt alt. «La sensació dels viticultors que han vist denegada la seva sol·licitud és d'un fort desànim, i senten que s'ha comès una injustícia», va valorar Vidal.

«No s'ha fet bé»

El sindicat d'Unió de Pagesos (UP), per la seva banda, va ser crític amb la gestió dels fons que es destinen als ajuts. «S'ha de gestionar millor i s'ha de gastar primer tot el pressupost que ve de Brussel·les», va explicar Joan Sentó, responsable del sector de la Vinya a UP, en referència als ajuts per enretirar el raïm immadur (collita en verd). «Des del nostre punt de vista no s'ha fet bé», assenyala. En aquest sentit, defensa la gestió que ha fet l'Estat francès perquè ha combinat el seu propi pressupost nacional amb el fons europeu.

Reunió per abordar el míldiu

Avui es reuniran els sindicats de pagesos, el sector de viticultors i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat amb l'objectiu de debatre sobre el problema dels fongs -el míldiu- que, després de la humitat i les pluges d'aquest any, estan afectant actualment les vinyes. La plaga «incontrolable» ha arrasat, de moment, entre un 50 i un 60% de les vinyes a Catalunya, segons la JARC, i ha afectat especialment l'Empordà.

Des d'Unió de Pagesos, per la seva banda, demanen ajuts a fons perdut pels qui s'hagin quedat sense bona part de la collita i també finançament a cost zero per facilitar la liquiditat i el refinançament de productors i cellers.

«També estem treballant per incloure el míldiu dins l'assegurança. Si més no tenir l'opció, ja que ara no hi ha ni l'opció», va argumentar Sentó.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus