L'empresa pública Forestal Catalana SA., en col·laboració amb el Departament d'Agricultura i Territori de la Generalitat, va portar a terme la setmana passada una operació de trampeig al riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols en la qual es van capturar tres exemplats de visons americans que hi havia a la zona.
L'operació va començar el 10 d'agost i va acabar el divendres14. Durant aquest temps, van parar trampes als llocs on testimonis havien vist visons americans. El resultat del trampeig va ser la captura de tres visons adults.
El motiu del trampeig és que va haver-hi queixes veïnals de l'assalt d'un visó a un galliner on va matar tot el que hi havia. A més, els visons es menjaven molt de peix i moltes cries d'ànec coll verd.
El visó americà és molt nociu per a les espècies autòctones i en pot arribar a provocar l'eliminació en les zones que domina. Algunes de les espècies més perjudicades pel visó són les salamandres i els tritons. De les salamandres només se'n mengen una part. L'instint del visó americà és matar les víctimes i després tastar-les, si no les troba bones les deixa estar. Es tracta d'un animal molt voraç que està a la llista dels animals més nocius del planeta.
La seva voracitat fa que perjudiqui els hàbitats del turó comú, la llúdria i el visó europeu. En contra té que és un animal que no s'amaga tant com els altres perquè no té enemics al bosc. No és que no en tingui perquè sigui el més gros i fort, sinó perquè quan se sent amenaçat segrega un líquid que el fa del tot incomestible. El seu atreviment fa que la seva presència pugui ser detectada per l'home. És el que va passar a Sant Feliu de Pallerols, el van veure i van detectar les seves depredacions a la fauna domèstica i salvatge i van decidir parar trampes per on se l'havia vist. El resultat ha estat el de tres exemplars capturats, cosa que suposa la supervivència de molts animals autòctons.
Presència als rius catalans
El visó amèrica va aparèixer als rius de les comarques gironines a principis de la dècada dels vuitanta. Els motius van ser que va haver-hi exemplars que es van poder escapar de granges ubicades a Osona. El 1992, el Parc Natural de la Zona Volcànica va alertar que el visó havia arribat a la Garrotxa.
Des de llavors la seva presència ha tingut alts i baixos i no s'ha convertit en una plaga gràcies a les operacions de trampeig.
