13 de setembre de 2020
13.09.2020
Diari de Girona

La vil·la romana de can Ring de Besalú podia guardar 25.000 litres de vi

Els arqueòlegs descobreixen 56 espais amb 12 tines durant la campanya d'excavacions de l'estiu

13.09.2020 | 00:47
La vil·la romana de can Ring de Besalú podia guardar 25.000 litres de vi

Els arqueòlegs, Joaquim Tremoleda i Joan Frigola, han avançat a Diari de Girona el descobriment de set fileres amb vuit tines per fermentar vi a la vil·la romana de can Ring, a Besalú. Han trobat 56 espais que contenien les tines, dels quals 12 conservaven les tines. Cada tina contenia entre 500 i 750 litres de vi, per la qual cosa es pot deduir que la vil·la tenia capacitat per fermentar i guardar almenys 25.500 litres de vi.

Joan Frigola explica que les 12 tines que s'han conservat, en part, va ser perquè en el moment de l'abandó de la finca estaven malmeses. Les altres se les haurien endut pel valor que tenien.

El descobriment ha estat fet en les excavacions fetes aquest estiu. Tremoleda ha explicat que el descobriment complementa el d'un dipòsit revestit de material impermeable que servia per trepitjar el raïm fet en excavacions anteriors. Era un dipòsit de set metres de llarg amb un forat des d'on es canalitzava. Segons Tremoleda, el raïm que havia resistit la trepitjada es premsava. Aquesta activitat, segons ell, es va fer durant els segles I i II, dC i després, a partir del segle III dC, la vil·la va entrar en decadència fins que va ser del tot abandonada entre el segle IV i V dC. Les últimes excavacions han estat fonamentals per avaluar la capacitat productiva de la vil·la.

Ha explicat que la producció de vi era la que aportava benefis econòmics al propietari de la vil·la. Ha valorat que l'havien de comercialitzar a la rodalia amb sacs de pell o amb botes de fusta, perquè no han trobat restes d'àmfores.

Llavors la localitat més propera era Besalú que tenia l'extensió d'un veïnat, o sigui unes quantes cases ajuntades. Ha raonat que Besalú era important perquè hi confluïen els camins del Pla de l'Estany i de la Plana de l'Empordà en direcció a la Garrotxa. Ha precisat que els habitants de can Ring podien dur el vi fins a Girona o a les zones d'interior.

Pel que fa a les vinyes, ha explicat que estaven a la part alta de la finca, una zona que ara limita amb l'autovia. Pel que fa als camps de conreu estaven a la part més baixa que mira al nucli de Besalú.

Tremoleda ha assenyalat que en aquella època el vi era molt important no solament com a un producte de consum, sinó per l'aportació calòrica que portava a una dieta de cereals, oli i productes de l'hort. L'arqueòleg ha considerat que els habitants de can Ring recollien tot el que necessitaven per viure de la finca que treballaven: pa, oli, carn, verdura, vi... Explica que el sistema agrícola de la cultura dels romans ha perdurat fins ara. Es tracta d'una manera de conrear la terra, explotar la ramaderia i els boscos que va ser utilitzada amb poques variacions fins a la mecanització del camp al segle XX.

Tremoleda afegeix que el vi estava molt introduït a la vida social i la vida religiosa de la cultura romana. En aquest sentit, ha explicat que, juntament amb les tines, van trobar un altar de pedra per fer cerimònies. Es tracta d'un altar pagà però no se sap la deïtat, a la qual va ser dedicat. A més de les tines i de l'altar en les últimes excavacions han trobat un rellotge de sol d'època romana. Segons Joan Frigola, es tracta del rellotge de sol d'època romana més ben conservat a les comarques gironines. El varen trobar als estrats de la casa on primer hi havia un pati i desrés van posar el celler.

Els treballs arqueològics van durar tres setmanes i hi van participar dotze arqueòlegs. Les excavacions van ser dirigides per Joan Frigola, Quim Tremoleda i Pere Castanyer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook