20 de octubre de 2020
20.10.2020
Diari de Girona

La reclamació dels diners espoliats pel franquisme a Sant Julià de Ramis, en mans del Suprem

L'advocacia de l'Estat s'oposa al contenciós interposat per l'Ajuntament perquè sosté que els fets han prescrit

20.10.2020 | 18:07
L'alcalde de Sant Julià de Ramis amb els documents que justifiquen els diners republicans

La reclamació dels diners espoliats pel franquisme a Sant Julià de Ramis ja és en mans del Suprem. Després que el Consell de Ministres denegués la petició feta per l'Ajuntament, el consistori va interposar un contenciós davant l'alt tribunal, que ja disposa dels arguments de les parts. L'advocacia de l'Estat s'ha oposat al recurs, perquè sosté que els fets han prescrit i considera que, en tot cas, la reclamació s'hauria d'haver fet ara fa quaranta anys.

Per contra, l'Ajuntament reclama que l'Estat li retorni més de 136.000 euros (l'equivalent a 9.786 pessetes de l'any 1936) i sosté que té dret a què se l'indemnitzi per l'espoli. Són els diners que la dictadura va confiscar al consistori (aquí, no s'hi inclouen els dels veïns).

L'agost del 1938 el règim franquista va decretar que els diners emesos per la República a partir del cop d'estat del 18 de juliol del 36 eren il·legals. Els van batejar com a 'dinero rojo' o 'dinero del enemigo' i van obligar tant particulars com administracions a entregar tota la moneda republicana al Banc d'Espanya. I a partir d'aquí, els diners es van fer fonedissos.

Ara fa un any i mig, Sant Julià de Ramis es va convertir en el primer ajuntament en demandar l'Estat perquè li retornés els diners espoliats pel franquisme. En el cas dels pobles petits, com Sant Julià, com que hi havia dificultats per anar fins al Banc d'Espanya, van ser els ajuntaments franquistes els qui es van encarregar de recollir tot el paper moneda il·legalitzat. I això és el que ha permès que constin rebuts dels diners espoliats.

En total, a Sant Julià es van entregar 818.784,50 pessetes de l'època, que segons un estudi fet pel doctor en Economia de la UdG Lluís Planas, a dia d'avui equivaldrien a 11,5 milions d'euros (MEUR). D'aquestes pessetes, la majoria les van aportar 134 veïns del poble. Però n'hi va haver 9.786 que eren del mateix consistori. I que són les que ara articulen el contenciós que el Suprem té damunt la taula.

D'entrada, l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis va presentar una reclamació davant el Consell de Ministres, que la Moncloa va desestimar a finals de l'any passat. I a partir d'aquí, el consistori, assessorat pel bufet Delso Quintana, va elevar el cas al Suprem.

Al recurs contenciós administratiu, però, l'Ajuntament tan sols reclama que se li retornin aquells diners que al 1936 eren propietat municipal. Segons el peritatge fet per l'expert de la UdG, equivalen a 136.123,26 euros.

L'alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, explica que en part això s'ha fet perquè la causa sigui "més àgil". I perquè un cop la justícia resolgui –sigui quina sigui- si els donen la raó, les famílies que ho vulguin també tindran jurisprudència on emparar-se a l'hora de reclamar els diners que el franquisme va espoliar als seus avantpassats.

L'advocacia de l'Estat s'hi oposa

L'advocacia de l'Estat ja s'ha oposat al recurs i, davant de l'alt tribunal, ha al·legat que la reclamació està prescrita. Segons sosté, reclamar els diners espoliats pel franquisme s'hauria d'haver fet ara fa quaranta anys; en concret, al llarg de l'any posterior a l'entrada en vigor de la Constitució del 78.

L'Ajuntament de Sant Julià, per contra, al·lega que la reclamació no ha prescrit. Ara, doncs, és el Suprem a qui li correspon decidir. Marc Puigtió no confia massa en què la resolució els sigui favorable, però sí que se sorprèn de la manera com la causa avança "tan ràpid".

No és la primera vegada que a l'estat espanyol s'impulsa una reclamació d'aquest tipus. Però sí que és el primer cop que al capdavant hi ha un ajuntament. Un grup de particulars també va recórrer als tribunals per reclamar els diners espoliats pel franquisme, però una sentència del 2017 va desestimar la causa al·legant que havia prescrit.

Puigtió, però, ja avança que arribaran "fins on calgui" en cas que el Suprem no els doni la raó. D'entrada, ho elevaran al Constitucional. I després, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH), amb seu a Estrasburg, que és on creuen que tindrà lloc l'autèntic debat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook