El Bo.tic torna a obrir les portes avui després de dos mesos tancats per les restriccions provocades per la pandèmia. En una antiga fàbrica de carruatges i fusteria on, ara fa gairebé quatre anys, el cuiner Albert Sastregener i la seva parella i cap de sala, Cristina Torrent, van traslladar una aposta gastronòmica que des del 2009, dos anys després de l´obertura, ja tenia una estrella Michelin. Avui, el Bo.tic rebrà de nou el seus clients i ho farà estrenant la seva condicionant de restaurant amb dues estrelles, però amb el mateix esperit. «Pressió perquè ara som un dues estrelles? No, pressió segur que no. Satisfacció pel reconeixement, però tenir dues estrelles no ens pot pressionar perquè ens les han donat pel que hem estat fent fins ara i no pas pel que farem a partir d´ara; nosaltres hem de seguir treballant i disfrutant de la feina perquè treballem del que ens fa feliços i això és el més important», explicava ahir Sastregener, al costat de Torrent i d´un equip que «ens entén i va en la mateixa direcció que nosaltres» per tenir-ho tot a punt per «continuar oferint els mateixos tres menús que teníem i amb els mateixos preus». Amb una sala molt gran, on sense problemes cabrien unes 80 persones, el Bo.tic ja compleix des de sempre les limitacions d´aforament perquè «en fem unes 25 o 30 per servei. Amb 80 no podríem fer la cuina que volem».
Una cuina que, segons la guia Michelin, «defensa unes elaboracions creatives d´enorme nivell tècnic, respectuoses amb la tradició però fidels, sobretot, a aconseguir nitidesa en cada sabor», però que, en paraules de Sastregener, es tracta de ser «un restaurant on passin coses, on la gent que vingui s´ho passi bé, disfruti, rigui, pugui entrar a la cuina per parlar amb nosaltres i veure com treballem...». Tot queda molt lluny de la «formalitat que, a vegades, s´atribueix a restaurants de cert nivell» i amb el clar objectiu «de ser més feliços tant la gent que treballem aquí, una quinzena de persones més una desena més que sempre estan fent formació amb nosaltres, com la gent que ve a menjar al Bo.tic». I la manera, o almenys així ho entén Sastregener, d´aconseguir que els clients que passin pel restaurant en surtin satisfets és no parar mai d´intentar millorar. La filosofia del Bo.tic no canviarà perquè ara tinguin dues estrelles Michelin, però els plats sí que aniran canviant com ho han fet sempre. «Sempre s´han de fer canvis, perquè el producte va canviant i perquè no ens agrada la monotonia. Per això no hem entrat mai en el tema dels banquets, no volem fer una cosa monòtona, sinó gaudir amb el que fem», apunta el cuiner empordanès que, al costat de Cristina Torrent, no defalliran ara per la covid-19 com tampoc ho van fer per la crisi econòmica que va arribar poc després que obrissin el Bo.tic: «Mai hem viscut anys de bonança. Vam obrir el 2007 quan ja s´intuïa la crisi i el 2009 vam tenir la primera estrella, ara la segona el 2020 amb la pandèmia... Mentre pugui pagar treballadors i proveïdors i tenir un petit raconet per superar moments com aquest jo ja soc feliç, no necessito tenir tres cases i quatre cotxes».
