La capital del Pla de l'Estany i, per extensió, tota la comarca, és considerada en l'actualitat, basant-se en els resultats electorals, la comarca més independentista de Catalunya. Per arribar fins aquí han calgut 150 anys d'evolució d'un profund i arrelat catalanisme convertit ara en un ferm sentiment independentista. Un llibre, de 228 pàgines i publicat per Rigau Editors, recull 150 anys de successos, personatges i anècdotes que tenen Banyoles com a epicentre del catalanisme polític. Els autors són Jordi Galofré (Barcelona, llicenciat en història moderna), Josep Grabuleda (Banyoles, llicenciat en història) i Xavier Crehuet (Fontcoberta, llicenciat en ciències polítiques).
El catalanisme a Banyoles sorgeix de l'empremta deixada pel moviment de la Renaixença (1833-1892) en àmbits de la vida banyolina com la premsa, el teatre, l'excursionisme, el cant coral o el sardanisme. El llibre recull els catalanismes conservador i d'esquerres agrupats en organitzacions com la Lliga Catalanista de Banyoles i la Unió Nacionalista Catalana i personalitats locals.
El banyolí Josep Esparch, fill d'una família de tradició republicana, és considerat el primer independentista de Banyoles. Durant la guerra del Marroc, Esparch i altres banyolins es van exiliar a Perpinyà per no anar a la guerra i va tenir un paper rellevant en la compra de la casa del catalanisme a Prats de Molló on el 1926 el president Francesc Macià es va instal·lar i va organitzar un exèrcit armat disposat a envair Catalunya per recuperar-ne el poder polític.
