La Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla director urbanístic de les activiats de càmping, que vol garantir que la implantació de nous establiments sigui sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic. Es tracta d’un pla que la Generalitat ha treballat estretament amb el sector, ja que el president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, va afirmar que ha estat «un exemple de col·laboració público-privada». Tot i això, el mateix Gotanegra va admetre que es tracta d’un pla «molt complex» que els genera «inquietuds» per les interpretacions que en pugui fer cada ajuntament. És per això que des del sector es va insistir en la necessitat de constituir una comissió de seguiment, formada per diversos departaments de la Generalitat i representants del territori, que sigui «real i efectiva» per garantir el bon desenvolupament del pla. Es tracta d’una inquietud similar a la que han manifestat en els últims mesos alguns ajuntaments gironins en relació al pla director urbanístic de la Costa Brava.
El nou Pla director estableix les directrius generals que regiran l’establiment de càmpings arreu de Catalunya, recomanacions als ajuntaments a l’hora d’autoritzar nous establiments i també aspectes relacionats amb el disseny i ordenació dels nous càmpings. A més, no es regulen només estricament els càmpings, sinó també altres espais com les àrees d’acollida d’autocaravanes o l’acampada en àrees naturals, així com els campaments juvenils.
En tot cas, el secretari d’Agenda Urbana, Agustí Serra, va garantir que l’objectiu del pla no és qüestionar els càmpings que ja existeixen, sinó oferir recomanacions per quan se’n vulguin obrir de nous. D’aquesta manera, per als càmpings que ja existeixen, el pla estableix un règim transitori que els permet fer ampliacions «sempre que vagin lligades a millorar la qualitat del servei i a l’adaptació paisatgística de les instal·lacions». També indica que els càmpings actuals que no compleixin els criteris del pla podran continuar al territori, de forma transitòria, si el planejament municipal ho permet, tot i que amb algunes consideracions. A més, apunta a diverses intervencions possibles en alguns càmpings per tal de reduir el seu risc d’inundabilitat, especialment en l’àmbit de l’Alt Pirineu.
Pel que fa als càmpings nous que es vulguin obrir, el pla defineix un conjunt de paràmetres que s’hauran de tenir en compte per autoritzar noves implantacions en sòl no urbanitzable i els creua entre sí. Entre ells hi ha l’àrea geogràfica d’implantació, el grau de protecció del sòl, els espais lliures que hauran de tenir els càmpings la racionalitat respecte el paisatge de l’entorn i la distància amb el nucli urbà més proper, entre altres.
Així, els càmpings s’hauran d’ubicar, prioritàriament, en sòl no urbanitzables, tot i que els establiments més grans es poden arribar a situar en sòls urbans o urbanitzables. En canvi, els campaments juvenils i les àrees naturals d’acampada se situaran en sòl no urbanitzable i només de forma excepcional ho podran fer en sòl urbà. Finalment, les instal·lacions per a autocaravanes s’habilitaran preferentment dins de càmpings i en sòl urbà.
Potenciar els micropobles
El nou pla també defineix tres àrees geogràfiques diferents. En primer lloc hi ha les àrees de muntanya, on la Generalitat vol fomentar aquesta activitat econòmica. A continuació es troben les planes interiors, on el Govern consideren que els càmpings podenajudar a diversificar el turisme, i finalment hi ha el litoral i el prelitoral, on la capacitat per acollir noves instal·lacions ja és «molt reduïda», com és el cas de la Costa Brava. A més, dintre d’aquestes àrees, es prestarà especial atenció als micropobles, per tal de «fomentar-hi la creació d’oportunitats laborals». Finalment, el PDU tindrà en compte els diversos graus de protecció del sòl no urbanitzable per autoritzar o no noves implantacions.
