Tècnics del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat estan estudiant l’antiguitat dels gravats que hi ha a la cova dels Encantats a la Serra Cavallera. El desembre de 2020 van estar visitant aquest indret que mai ha estat massa difós malgrat les referències que n’han deixat els excursionistes i arqueòlegs durant l’últim segle, per fer-hi fotografies 3D georeferencials, i un sondeig a la base de la paret on hi ha diverses inscultures perfectament conservades.

Els gravats que s’hi poden veure són «esquemàticament lineals» segons han documentat els mateixos tècnics, que remarquen que segons l’historiador i arqueòleg garrotxí Gabriel Alcalde «pugui pertànyer a l’edat de bronze». Els motius en punta i estel·liformes reforcen aquesta teoria, tot i que l’equip que va realitzar la Carta Arqueològica del Ripollès, es decantava més per una cronologia medieval. Oficialment el Servei d’Arqueologia i Paleontologia no s’ha decantat per cap de les dues possibilitats. Prop d’aquestes inscultures hi ha altres gravats sense cap valor i molt més contemporanis, alguns dels quals realitzats per excursionistes.

Referències històriques

L’alcalde d’Ogassa Josep Tremps assenyala que «els pastors també tenien coneixement d’aquestes restes, i hi ha qui diu que poden ser importants, però per ara en desconeixem l’abast». Tot i la dificultat d’accés a la cova on s’arriba pels cingles de Can Picola i on cal estirar-se a terra per entrar-hi, Tremps explica que «de vegades aquestes coses no es difonen massa per evitar que es malmeti el patrimoni». La seva situació en un espai a l’aire lliure ha fet que per ara hagi prevalgut la precaució a l’hora d’explicar-ne l’existència.

Encara que fins ara no s’hagi previst cap protecció, l’interès per les inscultures es remunta a un butlletí de novembre de 1936 de la Unió Excursionista de Catalunya, on la delegació de Ripoll liderada per Josep Teixidor en va deixar constància. Trenta anys més tard se’n va reprendre l’estudi per part d’arqueòlegs i historiadors, com el ripollès Gonçal Cutrina, que en va fer fotografies per al Centre Excursionista de Sant Joan de les Abadesses, o les mateixes referències que Gabriel Alcalde va deixar per escrit el 2000 per les cinquenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines.