Enviar-me a mi a cobrir la collita de la primera poma de la temporada és com enviar un animalista a fer crítica taurina. Mai no he menjat ni pomes ni cap altra fruita. Tot el que, a priori, puc dir del tema, és que les pomes són unes coses vermelles que pengen dels arbres. I això, perquè recordo la pel·lícula «Les normes de la casa de la sidra». Guardin-me el secret, que ens trobem a IRTA Mas Badia, un temple de la poma gironina situat a la Tallada d’Empordà. Per arribar-hi, passes per carreteres franquejades per tots dos costats de pomers. O això em semblen a mi, ja fa molt temps que vaig veure la pel·lícula i potser em confonc. Un paperàs en Michael Caine, per cert.
Entre productors de poma aquí reunits que ignoren que gaires com jo suposarien una amenaça per la supervivència del sector, s’hi troba també Alfred Julbe, entrenador de l’Uni Girona, amb dues de les seves jugadores, Laia Flores i Júlia Soler. La seva presència aquí obeeix al propòsit de combinar esport i fruita, sovint a la collita de la primera poma s’hi convida una personalitat rellevant. Com destaquen d’inici els responsables de Poma de Girona, «igual que nosaltres lluitem contra grans productors mundials, l’equip de bàsquet del Girona lluita contra equips grossos i amb més pressupost». Les pomes i el bàsquet de Girona, agermanades en la seva lluita contra el poder establert.
Julbe i les dues esportistes -equipades per a enfrontar-se al Perfumerías Avenida més que per a collir pomes- són a punt de començar la pretemporada. L’entrenador fa una altra semblança entre bàsquet i agricultura, ressaltant que en tots dos àmbits, els resultats finals depenen «una mica de la feina ben feta... i dues miques de l’economia». No acaben aquí les similituds entre recol·lectar pomes i encistellar, i així, la Laia Flores explica que «durant la temporada, un equip sempre ha de superar entrebancs, el mateix que passa en el procés agrícola». Amb tot això, no és estrany que a partir d’aquesta temporada, Poma de Girona sigui un dels patrocinadors de l’UniGirona: estaven destinats a unir-se.
20% de les pomes espanyoles
Llorenç Frigola, president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona, indica que han aconseguit arribar al 20% de la producció espanyola-«una de cada cinc pomes que es mengen a Espanya és Gironina», diu gràficament- i la tendència és a l'alça. Frigola explica que esperen millorar les xifres de l'any passat amb un creixement del 16% respecte a 2020 i una previsió total d'una mica més de 84.580 tones. Poma de Girona aconsegueix així el 30% de la producció catalana, amb una tendència a augmentar la proporció, després d'uns anys de descens en el consum que van tocar fons el 2018.
La meteorologia ha contribuït a aquestes bones expectatives després d’una primavera «fresca i seca», segons informen els responsables d’aquesta IGP, i a un estiu sense altes temperatures, amb excepció de la recent onada de calor que, no obstant això, ha estat força suau a Girona.
Al final, un acaba aprenent coses. Abans de marxar, em regalen una caixa de pomes, que ve a ser com si a l’animalista que va als toros, li regalen en acabar les dues orelles i la cua.
Pomes d’alta qualitat, de calibre molt elevat i de millor coloració
Els productors de poma de Girona van començar a collir-la ahir, en un any en què la collita és «més tardana» a causa de les lleugeres temperatures que s’han registrat al llarg de l’estiu. Com que durant l'any no s'han patit pedregades ni episodis violents de vent o altres incidències, la qualitat de la poma de Girona serà molt bona. Un dels senyals és el calibre, que aquesta temporada serà més gran. A més, les pomes també tindran millor coloració que altres anys, tal com va detallar el director de l'IRTA-Mas Badia, Joan Bonany. Totes les varietats conreades a la demarcació incrementaran la producció respecte als anys anteriors.
