Cada dia es desnonen quatre famílies que no han pogut fer front a un lloguer o a un pagament d’una hipoteca, o per altres circumstàncies. L’impagament del lloguer és el motiu principal de la majoria dels procediments que s’han iniciat per expulsar una o diverses persones de la llar.

Durant els primers sis mesos de l’any s’han desnonat 786 famílies a la província gironina, segons desgrana l’estadística periòdica que publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Durant el segon trimestre se n’han desnonat 422, un 16% més que durant el primer, quan es van trobar en aquesta situació 364 persones.

Del total de desnonats, 578 no van poder fer front al lloguer, és a dir, tres cada dia durant sis mesos. La resta, 140, van ser expulsats per impagament d’una hipoteca, que en aquest cas implica el manteniment del deute fins que aquest sigui retornat.

Tot i les elevades xifres, són encara inferiors a les que es van assolir el 2019, l’any prepandèmic que va tancar amb 1.117 desnonaments a les comarques gironines. Durant el primer semestre se’n van executar 995, un 16% més que en el mateix període de 2021. Els jutjats de primera instància de Girona són els que més expedients de desnonaments van executar (582), seguits dels de Figueres (362) i la Bisbal d’Empordà (228). Ripoll (23) i Olot (40), en canvi, són els que menys llançaments van practicar.

L’any passat es van executar 682 desnonaments a les comarques gironines, un 38% menys que l’any anterior, tot i la situació de pandèmia i malgrat les moratòries decretades tant per l’Estat com per la Generalitat per frenar aquells llançaments que afectessin col·lectius vulnerables mentre durés l’estat d’alarma.

L’estadística del Consell General recull dades des de l’any 2013, que va tancar amb 1.050 desnonaments, i l’any que més se’n van executar va ser el 2018 amb 1.225. Des de llavors els jutjats han desnonat 9.037 persones.

Girona és la segona província catalana amb més desnonaments seguida de Barcelona, on des de principis d’any s’ha fet fora 2.601 persones de casa.

En aquest sentit, fa uns mesos la PAH Girona-Salt va denunciar que els jutjats gironins havien començat a executar desnonaments sense data concreta, una pràctica que s’ha estès recentment a Catalunya per evitar que la pressió social aturi els llançaments previstos. També va alertar que s’ha augmentat la pressió policial durant les execucions i que les comitives judicials «han deixat de negociar» amb els afectats. Igualment va anunciar que començaria a imposar demandes per prevaricació contra jutges , lletrats de l’administració de justícia i personal dels jutjats que permetin l’execució de desnonaments en obert.

Més demandes contra okupes

D’altra banda, els procediments judicials iniciats pels posseïdors legítims d’un habitatge -propietaris privats, entitats o ajuntaments i exceptuant els bancs- que ha estat ocupat il·legalment han pujat any rere any. Només aquest semestre els jutjats de primera instància i de primera instància i instrucció han resolt 60 casos referents a verbals possessoris per ocupació il·legal d’habitatge i n’han ingressat 77.

El Consell recull aquests procediments des de l’any 2018, any que van ingressar-ne 62. El 2019 la xifra ja era de 138 i l’any passat van mantenir-se a 100 malgrat la paràlisi judicial durant l’estat d’alarma.

28 desnonats al dia a Catalunya

A Catalunya s’han executat 5.061 desnonaments durant el primer semestre, que és equivalent a 28 persones o unitats familiars desnonades cada dia. De fet, és la comunitat autònoma que més en practica, i durant el segon trimestre se’n van executar 1.904, un 23,7% dels que es van dur a terme a tot l’Estat i molt per sobre d’Andalusia, segona al podi que en va xifrar 1.200. Durant els primers tres mesos de l’any Catalunya en va executar 1.571, durant tot l’any passat se’n van practicar 5.737, un 54% menys que el 2019 (12.446).