La decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar tres preceptes de l’article 107 del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals -que a la pràctica significa declarar il·legal l’impost de plusvàlues- tindrà, si s’acaba confirmant, un greu impacte en les hisendes dels municipis gironins. Segons dades del ministeri d’Hisenda, l’any passat els ajuntaments gironins van recaptar 40,2 milions d’euros per aquest concepte. I per a alguns ajuntaments, com Breda, Camprodon, Riells i Viabrea i Cadaqués, els ingressos derivats de l’impost de plusvàlua suposen gairebé un 10% del pressupost.

L’impost de plusvàlues és el que cobren els ajuntaments quan es produeixen vendes, donacions o herències d’un immoble. A les comarques gironines, els consistoris que més diners ingressen a través de les plusvàlues són els de les grans ciutats i també molts de primera línia de mar, on hi ha gran activitat immobiliària. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Girona és el que, segons les dades de 2020, més diners va ingressar en aquest concepte: 3,4 milions d’euros, seguit de molt a prop per Castell-Platja d’Aro, amb 3,3 milions. A continuació hi ha Roses (2,4 milions), Palafrugell i Figueres (2,3 milions cadascun), Castelló d’Empúries (1,7), Sant Feliu de Guíxols (1,5), Olot (1,38), Lloret i Blanes (amb 1,1 en ambdós casos).

Tot i això, si s’observen les xifres percentuals, es pot comprovar que hi ha diversos petits municipis gironins on la plusvàlua suposa un percentatge molt elevat del seu pressupost. D’aquesta manera, a Breda suposa un 9,83% del pressupost; a Camprodon significa un 9,81% i a Riells i Viabrea, un 9,76%. Els ingressos per plusvàlues també representen un 9,63% del pressupost a Cadaqués, un 9,3% a Sant Martí de Llémena, un 9,13% al Port de la Selva, un 9,1% a Olot i un 9,03% a Forallac. També ascendeixen a percentatges significatius a Vilanant (8,8%) i Maçanet de la Selva (8,73%).

Però més enllà de les comarques gironines, la situació és igual de preocupant per als municipis d’arreu de l’Estat. per exemple, a Barcelona, el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, va explicar que sense llei de plusvàlua la capital catalana deixaria d’ingressar 180 milions d’euros, el que suposa més del 5% del pressupost vigent, de 3.200 milions d’euros.

ERC i Junts volen explicacions

Davant del problema que l’anul·lació de les plusvàlues pot suposar per a molts ajuntaments, ERC i Junts ja han demanat explicacions al govern espanyol. Així, els republicans han sol·licitat la compareixença de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, al Congrés perquè doni explicacions sobre les «accions que pensa emprendre el govern d’Espanya per pal·liar els greus efectes sobre les finances municipals» de la sentència del Constitucional.

Per la seva banda, JxCat també ha registrat una bateria de preguntes al Senat sobre l’anul·lació de l’impost de plusvàlues. «Quines mesures té previstes el govern per garantir els ingressos dels ajuntaments, un cop anul·lat l’impost de la plusvàlua?», demana Junts, que destaca que és en la majoria de casos «la segona font d’ingressos després de l’IBI» i la sentència tindrà «un important impacte» en el finançament municipal.