El sector eòlic català, agrupat en la patronal Eoliccat, es planteja demandar la Generalitat per «inacció» en un moviment que podria desembocar en denúncies per responsabilitat patrimonial de l’administració per part dels promotors de projectes. Aquesta indústria, que critica les traves que el nou decret aprovat pel Govern a la implantació d’aquestes energies, estima que les modificacions respecte a la regulació de 2019 poden suposar uns danys patrimonials d’uns 150 milions d’euros. Eoliccat calcula que hi ha paralitzats almenys uns 3.000 megawatts (MW), tot i que podrien arribar a ser 4.500, per la inacció del Govern o més concretament, de la ponència que determina la viabilitat o no de les instal·lacions.

L’organització patronal, que portarà a terme la seva demanda una vegada que el decret sigui aprovat pel Parlament, denuncia que des que es va formar l’actual Executiu català es va portar a terme una moratòria de facto, en no tramitar-se a penes cap projecte, amb els consegüents costos en forma d’avals, taxes i altres que han dedicat els promotors de projectes, segons el president d’aquesta patronal, Víctor Cusí. A l’organització el preocupa el règim transitori del nou decret, que pot deixar en l’aire molts projectes. Un dels principals costos són els avals, de 40.000 euros per MW, que es constitueixen quan es demana connexió a la xarxa prèvia als diferents estudis per portar a terme el projecte. Aquesta garantia pot executar-se si no es compleixen els terminis, que en aquests casos, serien responsabilitat de la Generalitat. En l’actualitat hi ha dipositats almenys 120 milions en avals, segons els càlculs d’Eoliccat. «El que no pot ser és que tingui el risc que t’executin els avals perquè la Generalitat no fa la seva feina», va subratllar Víctor Cusí.

Règim transitori

Joan Perdigó, responsable jurídic d’Eoliccat, va advertir que els perjudicis que ocasionarà el règim transitori poden suposar elevats costos a la Generalitat per responsabilitat patrimonial de l’administració en impedir que els projectes poguessin arribar a exposició pública.

La nova regulació del Govern prioritza la decisió dels propietaris de terrenys i les produccions eòliques petites i locals, amb participació dels diferents territoris, a més de la creació d’una empresa energètica pública.

El gerent de l’associació, Jaume Morrón, va afirmar que s’ha detectat la implantació d’uns 8.000 megawatts (MW) a Aragó, que evacuaran a Catalunya i molts s’estan ja tramitant. Uns projectes que estan «en competència total» amb els que es desenvolupin a Catalunya. Són instal·lacions que invertiran en la comunitat veïna i que pagaran en aquest territori els impostos. Un escenari, que segons Morrón, demostra que «hi ha una confiança més gran amb la tramitació a l’Aragó que a Catalunya». Per complir amb l’objectiu de descarbonització del Govern pel 2030, s’haurien de tramitar 1.000 MW a l’any durant una dècada i ara mateix només hi ha 419 MW que han passat a informació pública, va afegir. Un altre dels canvis que es poden produir és que s’agrupin projectes perquè, en comptes de ser tramitats per la Generalitat, passin pel ministeri de Transició Ecològica.

Per tot plegat, en la roda de premsa d’ahir EolicCat va reclamar als grups polítics que pressionin perquè el decret llei (que es troba en tràmit parlamentari) es converteixi en un projecte de llei i es modifiqui substancialment. «Falta un lideratge polític important per tirar la transició energètica endavant», va lamentar ahir Víctor Cusí.