El pla de foment del català a la justícia, que premia amb 14 euros les actuacions escrites en català al torn d’ofici, supera els 200 inscrits a la província de Girona, que suposen més del 30% del total d’inscrits. Aquest pla es va posar en marxa a principis d’any i sorgeix d’un conveni signat entre el Departament de Justícia i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) per fer front a la situació cada vegada més precària que viu el català al sistema judicial. Des de llavors s’han fet més de 900 actuacions en llengua catalana a les comarques gironines relacionades amb aquesta iniciativa.

El Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG) compta amb 573 inscrits al torn d’ofici, dels quals 187 han decidit participar en el pla. Es tracta d’una xifra satisfactòria, segons asseguren des del Col·legi. Sumant la trentena d’inscrits al Col·legi de l’Advocacia de Figueres (ICAFI), el nombre total d’inscrits supera els 200. En l’àmbit català, la xifra ja supera el miler, i suposa un percentatge més baix del total: un 15%, ja que a Catalunya hi ha uns 6.500 lletrats inscrits al torn d’ofici, segons dades del mes de juliol del CICAC.

Els dos col·legis gironins han superat les 900 actuacions relacionades amb aquest conveni durant el primer semestre. Marta Brugat, presidenta de la comissió lingüística del col·legi figuerenc, alerta que «no són totes les actuacions que s’han fet en català, sinó les que recull el pla», ja que la majoria d’actuacions no hi estan recollides, com ara un auto d’arxiu o els judicis orals. «Aquests poden haver estat fets en català, però el pla no les contempla», resol. Amb tot, sosté que es tracta d’una xifra positiva i que la iniciativa suposa un impuls per millorar la «mala» salut de la llengua a l’administració de justícia.

De fet, les estadístiques només recullen l’ús del català en els documents judicials, mentre que no n’hi ha cap que reculli el seu ús en els judicis orals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer referència a aquesta qüestió en la memòria de 2020, alertant que «no es pot obviar» que l’ús del català als jutjats és molt inferior al seu ús quotidià en altres àmbits de la societat catalana i de l’administració pública.

A més, el programa repeteix fórmula: ja es va fer per primera vegada durant la legislatura passada, amb Carles Mundó com a conseller de Justícia, i amb l’objectiu que estigui actiu durant tot l’any. Així, l’objectiu és que els inscrits -la proposta només es dirigeix a la justícia gratuïta- presentin els escrits en català i sol·licitin al jutjat que la documentació també es notifiqui en català. Segons consta al conveni firmat entre les dues institucions, està previst que tingui una durada d’un any i que es destini un màxim de 300.000 euros al programa.

El català, sota mínims

El TSJC ha difós recentment les xifres de l’ús del català a les sentències durant el 2020: a Girona s’ha utilitzat en un 17,04% dels veredictes. En xifres, són 3.185 sentències en català d’un total de 18.689 que van dictar-se a la província de Girona. És la província que més l’ha utilitzat, i a Catalunya el percentatge total supera amb prou feines el 7%: és a dir, 14.455 de les 194.392 sentències que es van emetre l’any passat. Davant d’aquesta situació, el TSJC proposa als professionals i als ciutadans que acudeixin a la justícia que facin valer els seus drets lingüístics reconeguts a la legislació i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. «Som conscients de les limitacions pròpies dels òrgans de govern judicial de Catalunya, i caldrà que el Departament mantingui l’oferta de cursos de llengua catalana i llenguatge jurídic a disposició de jutges i magistrats», proposa el màxim òrgan judicial català per revertir aquesta tendència cada vegada més a la baixa.

I és que, any rere any, el percentatge d’ús del català disminueix. El 2019 es van dictar 20.750 sentències en català arreu de Catalunya, fet que suposa un 8,5% del total de les dictades.