El 2020 va ser un any especialment crític per als centres sanitaris gironins, tenint en compte la irrupció amb força de la covid-19. Durant la primera onada, l’atenció hospitalària es va bolcar completament en la covid-19 i només s’atenien les patologies no covid-19 urgents i no demorables. A partir de la tardor, la segona onada també va repercutir directament en més pressió assistencial. Com a balanç final, l'hospital Santa Caterina va rebre més de 1.000 ingressos per coronavirus, dels quals 142 van ser crítics. En total, van morir 138 pacients. A més, el servei d'Urgències va atendre més de 2.000 pacients amb covid o sospita de tenir-ne.

Com a conseqüència, a part de la davallada evident d'intervencions quirúrgiques en un 27% i l'augment de llista d'espera per a operar-se d'un 13% respecte al 2019, també cal destacar l'afectació en l'atenció mental, un dels serveis clau de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS). En general, van baixar les altes a les unitats d'aguts, desintoxicació i patologia dual. A més, les urgències psiquiàtriques van baixar un 15%. En aquest cas, però, la mitjana de temps d'estada va augmentar. En el cas de la unitat de subaguts, el nombre d'altes va augmentar un 13,6% tot i que va baixar la mitjana d'estades reals en un 18%. D'altra banda, l’any 2020, es va activar el Codi Risc Suïcidi (CRS) en 143 casos, 107de la regió sanitària de Girona i 36 d’altres punts de Catalunya. Segons aquesta xifra i respecte al 2019 en què es van registrar 228 activacions CRS, s’observa una davallada del 37%.

Les dades assistencials de 2020 registrades a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines evidencien els efectes de la pandèmia i la contenció realitzada. Els equips d’hospitalització domiciliària (atenció domiciliària intensiva en persones que presenten una situació de fragilitat) van incrementat l’activitat en un 46% respecte al 2019. Tanmateix, s'observa un increment important en l'atenció hospitalària infantojuvenil.

Prevalença i incidència de l'activitat comunitària

En l’àmbit comunitari, l’activitat assistencial dels centres de salut mental d’adults (CSMA) va registrar un augment visites de més del 6%. Els CSMA van atendre un total de 14.586 pacients, 3.191 dels quals van ser persones que van anar per primera vegada al centre (22%). Respecte als diagnòstics, el 30% de les persones ateses als CSMA va ser tractat per un trastorn de l’estat d’ànim, el 18% per un trastorn psicòtic, el 14% per un trastorn d’ansietat, el 10% pels anomenats Codis Z (trastorns que tenen a veure amb el malestar per diferents causes de la pròpia vida), i un 9% per trastorns adaptatius. Més del 35% de les persones ateses als CSMA complien amb el criteri de complexitat de salut mental.

Tenint en compte les comarques i subcomarques, la Selva Marítima és la que tenir més assistència en salut mental en població adulta. Concretament, la prevalença d'atesos va ser de 3,8 per cada 100 i una incidència de 0,85 per cada 100 persones. El psiquiatre i director de salut mental i addiccions de l'IAS, Claudi Camps, ja va alertar a aquest diari que havien notat un increment d'ansietat i depressions com a conseqüència de la crisi econòmica a zones com la Selva Marítima, on molta gent viu del turisme. D'altra banda, pel que fa a la població infantojuvenil, la Garrotxa és la comarca que va rebre més atenció en salut mental. En aquest cas, la prevalença va ser de 6,62 per cada 100 i una incidència de 2,04 per cada 100 persones.

Finalment, els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) van registrar al 2020 un 17% més de seguiments degut al risc de recaigudes i de la necessitat d’acompanyament en situació de confinament i pandèmia. El diagnòstic més prevalent és la dependència a l’alcohol, que representa el 33,6% del total de les persones ateses. L’alcohol és la substància que va motivar la demanda en el 47,39% dels casos, seguit de la cocaïna en un 27,49%. El 74% del casos nous van ser homes, amb una edat mitjana de 41 anys. En el seu conjunt, els CAS van atendre 4.557 persones, de les quals 1.143 van ser casos nous (25%).

Menys estades en l'hospitalització sociosanitària

La pandèmia també va repercutir en una davallada de l'hospitalització sociosanitària al centre "La República". Les estades del servei de convalescència van baixar un 25,6%; les de llarga estada, un 41,9%; les de pal·liatius, un 53,2% i les de subaguts, un 63%. Finalment, les atencions presencials als centres d'atenció primària de Breda, Hostalric, Anglès i Cassà de la Selva van davallar pràcticament un 50%. Respecte a l'impacte econòmic, també va estar totalment condicionat per la covid-19. Quan va finalitzar l'any, el resultat de l'exercici respecte al compte de pèrdues i guanys va ser d'uns 12,6 milions d'euros, mentre que el 2019 va ser de gairebé 29.