La Fageda Fundació ha posat en marxa NOIMA, l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa per atendre joves que actualment no disposen de recursos d’acompanyament adequats a la seva situació i necessitats, i facilitar que puguin retornar al sistema educatiu reglat o incorporar-se al món laboral.
L’Escola de Noves Oportunitats neix en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olot per donar resposta a un dels principals reptes socials detectats al Social Lab Garrotxa 2018: un nombre molt alt de joves de la comarca que estan fora del sistema educatiu. NOIMA, en xarxa amb les administracions públiques, els centres educatius, les entitats socials i el món empresarial vol generar nous entorns d’aprenentatge i sinergies entre projectes del territori que permetran fer front a realitats com el 16% d’abandonament escolar abans d’acabar els estudis obligatoris o el 12,3% d’atur entre joves de 20 a 24 anys que hi ha a la comarca, segons Estudi ‘La cohesió social a la Garrotxa: realitats i reptes de futur (2017).
Generalment, es tracta de joves d’entre 14 i 24 anys que han abandonat els estudis obligatoris o que estan en risc de fer-ho, joves que un cop assolida la ESO no es vinculen a cap recurs formatiu o joves nouvinguts amb necessitats d’alfabetització, tots i totes amb un denominador comú: el sentiment d’exclusió i la baixa autoestima.
El director de l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa, Lluís Mas destaca que «la fase inicial del projecte NOIMA vol generar un espai on els joves trobin el suport i l’acompanyament necessari per a desenvolupar tot els seu potencial a partir d’una oferta formativa de qualitat, acollidora i personalitzada per a garantir la igualtat d’oportunitats per a tots i totes».
L’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa ha començat l’activitat a un local del carrer Proa d’Olot mentre no acabin les obres de rehabilitació de l’antic convent de la Divina Providència.
Cessió polèmica
L’Ajuntament d’Olot va aprovar en el darrer ple cedir a 35 anys l’antic convent de la Divina Providència a la Fageda Fundació i un cop acabat el període, traspassar-li la titularitat a canvi que l’entitat es faci càrrec de les obres de rehabilitació valorades en prop de dos milions d’euros. Segons la fundació, «aquestes obres han de permetre que l’espai pugui tornar a ser usable per a la ciutadania i en garanteixi un ús social i sense ànim de lucre durant tota la cessió».
La cessió es va aprovar amb els únics vots favorables de l’equip de govern (JuntsxCat). ERC i PSC es van abstenir i la CUP i va votar en contra. Des de l’oposició, es va qüestionar la cessió gratuïta de l’edifici. Els grups havien sol·licitat que la cessió de l’immoble, després de 35 anys, no es traduís en una donació.
La revisió d’aquest punt va ser rebutjada pel ple ja que, segons estableix la normativa, si el bé cedit no es destina a l’ús previst en el termini fixat o bé deixa de ser-hi destinat, la propietat reverteix automàticament de ple dret al patrimoni municipal.
L’edifici de la Divina Providència va ser un convent de monges clarisses, que 1892 van començar a fer tasques educatives per a famílies vulnerables. El desembre de 2018, les poques monges que quedaven van abandonar l’edifici, però van demanar que el cedissin a l’Ajuntament per poder-hi fer projectes formatius. La cessió del Bisbat a l’ajuntament es va oficialitzar el novembre de 2020.
