Els lletrats de l’administració de justícia han convocat per demà una vaga a tot l’Estat, i que previsiblement posarà en risc la celebració de desenes de judicis a Girona. I no només judicis, sinó que qualsevol procediment o tràmit que entri als jutjats o al Registre Civil es veurà afectat per la vaga, ja que els lletrats són els encarregats de dirigir l’oficina judicial i de donar fe de resolucions, decrets i també notificacions. A la província de Girona, segons subratllen des de la Secretaria de Coordinació Provincial, es preveu que hi hagi afectació sobretot als jutjats de Girona ciutat, perquè a la resta d’òrgans de la província hi ha un nombre molt elevat d’interinatge. A la demarcació gironina hi ha una setantena de lletrats.

Arreu del territori s’han organitzat assemblees per discutir l’adheriment a la vaga, convocada fa un mes per l’associació d’Unió Progressista de Lletrats de l’Administració de Justícia (UPSJ). L’assemblea de Girona també s’hi va adherir, i diversos dels seus membres preveuen que el seguiment de la vaga sigui elevat perquè estan «molt indignats i cremats». Amb tot, està previst que la vaga sigui només d’un dia.

La figura del lletrat, tot i ser molt desconeguda pel ciutadà, és imprescindible per poder resoldre qualsevol tipus de procediment: «si nosaltres no treballem, tot es paralitza», subratllen des del col·lectiu. I és que qualsevol procediment que entra en un jutjat ha de ser firmat per un lletrat, des que entra fins a la resolució final, sigui en forma de sentència o d’arxivament.

Els lletrats, antigament coneguts com a secretaris judicials, tenen la mateixa categoria que un jutge o un fiscal; tenen tractament de senyoria i caràcter d’autoritat. Com a responsables de dirigir l’oficina judicial, tenen diversos cossos de funcionaris que treballen sota les seves indicacions. Una de les reivindicacions «històriques» dels lletrats és el reconeixement d’una negociació col·lectiva pròpia, ja que les associacions i sindicats de lletrats de justícia no estan reconeguts a les taules de negociació. «Depenem dels sindicats generalistes, que no defensen els nostres drets perquè part dels seus representants estan sota les nostres ordres», expliquen des del col·lectiu. L’altra gran reivindicació del sector és l’equiparació salarial amb jutges i fiscals. Sostenen que el model que funciona actualment és d’una justícia «low cost» que no retribueix i reconeix la tasca d’aquests professionals arreu del territori. En una reforma de l’any 2009 els lletrats van adquirir moltes noves funcions que antigament estaven reservades a jutges i magistrats. «No se’ns ha pagat l’augment de funcions, els diversos ministeris de justícia han anat prometent que quan passés la crisi se’ns pagaria, però encara estem esperant», assenyalen fonts gironines del sector. També manifesten que cobren substitucions de baixes a «preu de saldo». De fet, en la Llei de Pressupostos Generals de 2021 de l’Estat obliga al Ministeri de Justícia a negociar l’adequació salarial, fet que no s’ha produït. Això ha fet vessar el got, juntament amb la sobrecàrrega de feina i el «cansament» que es viu als jutjats gironins arran de la crisi del coronavirus. Asseguren que durant el confinament la situació va ser «molt caòtica» i que el col·lectiu ha assumit tasques que no els corresponia, com ara repartir mascaretes.