Joaquim Vicens Olivet o més conegut com «en Quim de Can Xapes» de Cornellà de Terri va morir ahir deixant un gran llegat com a restaurador. Així ho anunciava el consistori del municipi a través d’una piulada al compte oficial. D’ell en van lloar el «compromís» al capdavant del restaurant Can Xapes. I és que tothom qui el coneixia en destacava el seu esforç i lideratge al capdavant del restaurant, que va agafar una nova dimensió a partir del 1986, gràcies al bon tàndem que formaven ell i la seva dona, Carme Coll. El restaurant havia nascut el 1949 de la mà de Narcís Vicens com un cinema (el Cine Rosa) i va esdevenir, amb el temps, en un bar que servia esmorzars de forquilla, vermuts i tapes.

Però, segons relaten des de Can Xapes, Vicens en va agafar «el timó» i en va esdevenir una «peça fonamental» i la «cara visible». D’aquesta manera, va aconseguir que el restaurant fes un «salt de qualitat». La seva dona, Carme Coll, també va esdevenir un altre puntal «indispensable» i va impulsar nous plats, sobretot destacava pel tractament del peix i les postres. L’èxit es va reafirmar quan el 1992 es van celebrar les Olimpíades a Barcelona amb subseu a Banyoles. Aquest esdeveniment va portar grans personalitats al restaurant, que van omplir menjadors privats i sales de reunions. A partir d’aquell moment Can Xapes es va convertir un restaurant molt conegut.

L’any 2010, el restaurant va tancar i, vuit anys més tard, va reobrir amb un nou projecte culinari lligat a un compromís amb joves en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió, de la mà d’AD Iniciatives Socials. D’aquí en va sorgir el nou Can Xapes, amb un treball específic sobre el producte de qualitat i una oferta gastronòmica amb el jove cuiner Lluc Quintana i Conrad Johera, format a El Celler de Can Roca, com a sommelier, barista i cap de sala.

Trajectòria com a regidor

D’altra banda, Quim Vicens també va ser un dels primers regidors de l’Ajuntament de Cornellà de Terri. El consistori destaca a Twitter el seu «treball, esforç, dedicació i estima cap al municipi, on ha deixat empremta». També concreten que va formar part de l’Ajuntament en una època complicada, en què calien homes i dones «compromesos» amb la democràcia.