Millors salaris i canvis en la formació són els eixos en els quals han coincidit els experts que van participar fa pocs dies en el Fòrum TTM quan han plantejat solucions contra la falta de professionals en el sector turístic.
Aquesta situació, preocupant en un negoci sacsejat per la pandèmia i pendent ara de la situació geopolítica al món, va motivar l’organització d’aquesta cita, que flexiona sobre la gestió del capital humà i el talent en el sector turístic de la mà de l’Agència EFE i les fundacions CETT, Guitart i Jordi Comas.
Tots els professionals participants van admetre la dificultat en la captació de professionals i la necessitat d’oferir salaris més atractius, però també de revolucionar la formació.
Després de la inauguració a càrrec de Narcís Coll en representació de les tres fundacions del sector turístic participants en l’organització del TTM i de la presidenta de l’Agència EFE, Gabriela Cañas, el fòrum va enllaçar taules que coincidien en un canvi obligat de paradigma.
«La meitat de professionals del sector turístic ni tan sols disposen d’un títol d’educació secundària»
Una de les veus més autoritzades ha estat la de la directora d’Innovació, Educació i Inversions de l’Organització Mundial del Turisme, la colombiana Natalia Baiona, que va demanar obertament a les administracions que flexibilitzin els sistemes de certificació en l’àmbit educatiu.
Bayona va subratllar que els professionals d’aquest negoci tenen dificultats per dedicar temps a la formació i ha reclamat que els estudis s’adaptin a aquesta circumstància, però també que s’actualitzin les temàtiques per «diversificar la paleta de coneixement».
La dada més contundent que va oferir és que la meitat de professionals del sector ni tan sols disposen d’un títol d’educació secundària i que, en conseqüència, «qualsevol» pot accedir a aquestes plantilles.
La regulació dels estudis turístics són clau per a Natalia Bayona per considerar que aquesta manca redunda en els salaris i «de res serveix ser el sector més humà si s’és el pitjor pagat».
Bayona va apostar perquè es diversifiquin els currículums, que veu actualment enfocats en la seva pràctica totalitat a l’hostaleria, i per incorporar conceptes «bàsics» com la intel·ligència artificial.
« Cal una gran aposta de màrqueting, comercial i de comunicació, per retornar el prestigi a les feines del sector»
La directora general del grup Mercer Hotels i delegada a Barcelona de l’Associació Espanyola de Directors i Directius d’Hotel i Restauració (AEDH), Maria Eugènia Borràs, va denunciar que l’equilibri entre oferta i demanda professional està descompensat i ha reclamat una «gran aposta de màrqueting, comercial i de comunicació» per retornar el prestigi a les ocupacions del sector turístic.
«El compromís del treballador encara es manté, però la falta de talent anirà a més»
En la mateixa taula, el director executiu del grup Eurofirms, Miquel Jordà, va explicar com a responsable d’una empresa especialitzada en contractació temporal i ofertes d’ocupació que el compromís del treballador encara es manté, però que la falta de talent anirà a més.
La formació va ser el nucli del debat que, posteriorment, van mantenir expertes en aquest àmbit com Mercè Chacón i Elisenda Farràs, aquesta última des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), al costat del responsable de la Comissió de Turisme de Foment del Treball, Guillermo Vallet, i el director general de Recursos Humans de l’operador Avoris, Joan Vargas.
«Seria important que les universitats tinguin en compte el sector privat cada vegada que revisin els plans d’estudis»
Vallet es va posicionar a favor d’un «major protagonisme» de l’empresa a l’educació i ha puntualitzat que seria «important que les universitats tinguessin en compte el sector privat» cada vegada que revisin els seus estudis per adaptar-los a les necessitats del mercat.
Joan Vargas, des de la seva experiència, va assegurar que, a dia d’avui, «el normal és que un professional estigui amb tu entre quatre i sis anys».
Mercè Chacón va defensar la «flexibilitat amb microcredencials o els programes de curta o mitjana durada» en els estudis per donar lloc a «certificacions de qualificacions», mentre Elisenda Farràs ha insistit que els alumnes tenen interès per formar-se.
El responsable a Espanya d’Eurofirms, Raúl Sánchez, ha explicat en la seva intervenció aquesta mateixa necessitat d’atreure capital humà al sector turístic, integrat a Espanya per 1,2 milions de treballadors.
Fugida de talent motiva per la pandèmia
Un dels col·loquis de la jornada va tractar la necessitat de reinventar el model, especialment en conceptes com els salaris o els horaris. El fundador i director general de Turijobs, Xavier Martín, va assegurar amb les dades amb els quals compta aquesta plataforma d’ocupació que s’està «en caiguda lliure de persones que volen començar una carrera» en el sector turístic. La demanda de treballadors ha crescut un 38% respecte a 2019, en bona part, segons va precisar, per la fugida de talent motivada per la pandèmia, però també per factors estructurals. En el mateix acte, el secretari general de la Federació de Serveis de CCOO, Ramón González, va dir que «no és assumible que part del consum es construeixi sobre borses de precarietat permanent».
