«Tothom s’ha aprofitat de mi a nivell econòmic»
Testimonis atesos per Support-Girona relaten la seva experiència abans i després de l’acompanyament, des del suport a la, gairebé, amistat
Tres realitats, tres històries que donen forma i raó de ser a Support-Girona. En Joan Manel és una de les persones assistides per l’entitat. «Abans estava molt malament, tothom s’ha aprofitat de mi a nivell econòmic», lamenta a través d'un vídeo difós per l’organització. Però un dia, la seva vida laboral també es va veure estroncada. «Abans treballava en un supermercat, al principi em tractaven bé però després em van començar a fer bullying», recorda. Aleshores, l’entitat va engegar la maquinària per a defensar els seus drets. «Em van treure d’allà perquè no em tornessin a fer mal», explica.
«Abans treballava en un supermercat, em tractaven bé fins que em van fer bullying»
L'Aniol, geòleg de professió i per vocació, també ha passat per l'entitat. Després d’acabar la carrera, es va traslladar a viure a Xile. «Controlar la meva malaltia tenia un cost molt elevat allà, així que vaig haver de tornar», recorda. Però no va ser fàcil. «Vaig acabar tenint problemes de tòxics i donant tombs per Girona», explica. Després de tocar fons, va veure una llum al final del túnel. «Quan vaig sortir del centre on estava ingressat, em van informar que existia una figura d’assistent judicial, la vaig sol·licitar i així vaig conèixer Support-Girona».
«L’entitat m’ha ajudat amb el disseny d’un pla mensual de despeses i en la reinserció laboral»
Aleshores, recorda, tenia uns estalvis. «Era molt antiterapèutic que una persona, sent addicta, tingués diners en mà», explica. «Amb la figura de l’assistent judicial vaig poder desvincular els meus pares del control que havien de tenir sobre meu i així poder tenir més llibertat», celebra. Amb tot, recorda que l’entitat l’ha ajudat amb el «disseny d’un pla mensual de despeses», així com també en la seva reinserció laboral.
Per la seva banda, la Sara, amb una malaltia hereditària degenerativa, ha vist com el pas dels anys li ha fet perdre facultats. «Abans tenia una vida normal i per mi aquesta situació ha estat una mica traumàtica, perquè cada vegada em costa més parlar i caminar».
«Al principi em va costar una mica perquè sempre m’he gestionat jo els meus diners»
L’entitat, assegura, l’ha ajudat en coses tan rutinàries com «anar al metge» i en la gestió econòmica. «Al principi això em va costar una mica perquè sempre m'he gestionat jo els meus diners, però ara ja m’hi he acostumat», assegura. I és que a banda del suport, afirma que hi ha trobat gairebé una amiga i celebra que van a prendre un cafè «una vegada a la setmana».
