El passat 7 d’octubre va entrar en vigor la llei de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com la «llei del només sí és sí». Després d’un mes i mig, el text continua generant controvèrsia, i fins i tot el PSOE s’ha obert a modificar-la davant la possibilitat que alguns agressors vegin rebaixades les seves penes, com ja ha succeït. El text va ser impulsat pel ministeri d’Igualtat, en mans de Podem, que considera que si s’han rebaixat penes ha estat pel «masclisme» d’alguns jutges.
Sense voler entrar en l’àmbit legal, en el qual no és experta, la doctora en Pedagogia i professora de la UdG Patrícia Melgar considera que el text «òbviament és un avenç en la lluita contra la violència de gènere», tot i que adverteix que s’ha de tenir en compte «la discrecionalitat dels jutges a l’hora d’aplicar-la».
Tot i això, Melgar ha trobat a faltar, en el desenvolupament de la llei, tenir més en compte les expertes que hi ha en aquest àmbit arreu de l’Estat. I per exemple, creu que el propi lema de la llei, «només sí és sí», queda curt: «Deixa fora totes les persones que donaran el seu consentiment perquè es troben en una situació o de coacció: si han de triar entre ser assassinades o violades, segurament diran que sí», adverteix.
D’altra banda, Melgar també defensa que cal donar més protecció a les persones de l’entorn de les víctimes de violència de gènere. «Si no, ens trobem que aquestes dones compten només amb suport institucional o de les associacions, però quan mires el nombre de suports informals, veus que estan soles», explica. I és que, segons subratlla, una de les principals causes pel qual les persones coneixedores d’una situació de violència de gènere no intervenen és perquè tenen por de les possibles represàlies si es posicionen al costat de la víctima.
«Potser és més fàcil dir que no»
La doctora Pilar Albertín, professora de Psicologia Social de la UdG, valora positivament el fet que la nova llei ha introduït «una perspectiva feminista al tractament de violència sexual».
Tot i això, també considera que hi ha diversos punts que són qüestionables. Pel que fa al lema, «només sí és sí», tampoc el veu del tot adequat: «Sabem que en les relacions íntimes-sexuals no sempre hi ha una posició de consentiment tan explícita [...]; potser és més fàcil dir que no quan hi hagi algun comportament que no volem consentir», apunta. De la mateixa manera, creu que el nou text «construeix les dones com a subjectes fets pel consentiment i els homes com a subjectes desitjadors, de manera que no hi ha cap canvi en els rols heretats socio-històricament».
Albertín també creu que la llei genera una situació de desigualtat per a les dones que fan treball sexual. Segons indica, al maig es va retirar un articulat on s’ampliava el delicte de proxenetisme (que ja està contemplat en el codi penal) que pretenia penalitzar les persones que actuessin com a proxenetes sense coacció: per exemple, qui llogui un espai o faci d’intermediari entre clients i treballadores sexuals. A més, també subratlla que la llei no ha considerat el consentiment de les treballadores sexuals, «atribuint-los una identitat de víctimes sense agència ni veu en el procés negociador legislatiu». Finalment, recorda que sí que s’ha mantingut la prohibició i tancament de plataformes on s’anuncia el treball sexual, fet que obliga a les dones a moure’s per espais més clandestins i amagats, «amb major risc per la seva seguretat i salut».
==
