Augmenta la violència sexual perpetrada per menors: els delictes s’han doblat en els últims cinc anys, just quan el boom del feminisme i la implementació de l’educació igualitària i sexual feia pensar que hauria de reduir. Per què està passant? Està aflorant la violència que abans estava amagada, o aquestes xifres són símptoma del negacionisme i l’«efecte rebot» entre els més joves?
Davant d’aquesta situació, diverses expertes de la Universitat de Girona consultades per Diari de Girona alerten que cal treballar més -i millor- a les escoles per tal de prevenir actituds masclistes i violentes entre els més joves.
El doctor i professor de la UdG Francisco Abril observa que s’està produint una «polarització» entre els adolescents: «Per una banda, n’hi ha que són més conscients i sensibles, que defensen unes pràctiques igualitàries i respectuoses. Però també veiem el creixement de certs missatges, ideologies misògines i que neguen la violència de gènere, i fins i tot veiem com creix la violència de nois adolescents cap a noies», lamenta. Una situació que qualifica de «preocupant» i que creu que hauria de fer reflexionar. És per això que defensa que cal un enfocament «més integral i holístic» per prevenir la violència de gènere des de les escoles: «S’ha de formar el professorat i introduir de forma transversal aquesta idea d’igualtat, perquè la igualtat és la prevenció de la violència», assenyala. Així doncs, creu que cal un treball integral «i no reduir-ho tot a un taller de dues hores». Per aconseguir-ho, indica, la formació del professorat és una qüestió clau: «Alguns s’han format per voluntat pròpia, però no tots. Aquesta qüestió hauria d’estar al pla d’estudis, fer formacions contínues del professorat, treballar-ho als claustres i integrar-ho de forma transversal a totes les assignatures», considera.
«S’ha de formar el professorat i introduir de forma transversal la idea d’igualtat»
La doctora en Pedagogia i també professora de la UdG Patrícia Melgar, de la seva banda, opina que les noves generacions «estan més conscienciades».Una prova, indica, és la reacció que hi va haver als carrers després del cas de la «Manada». En aquest sentit, opina que s’ha fet molta feina de prevenció i sensibilització, però lamenta que no sempre se li doni la mateixa rigorositat i importància que en altres àmbits: «Trobo a faltar la incorporació de tècnics de recerca i una fonamentació científica en els tallers per a joves. En molts casos es donen opinions informals, però cal més rigorositat», assenyala.
«Si l’escola en parla, els nens tenen més eines»
La doctora en Psicologia Carme Montserrat (UdG) ha realitzat diverses investigacions sobre les conseqüències de la violència de gènere en la infància. I una de les conclusions que van treure de la primera recerca, feta amb l’Ajuntament de Barcelona, és que els més petits sovint no saben a qui explicar-ho. Per tant, una de les conclusions que n’extreu és que el tractament de la violència masclista a les escoles «s’ha de fer d’una manera més sistemàtica, ha d’estar dins del projecte de centre». «Si l’escola en parla, els nens i nenes que ho pateixen a casa també tindran més elements per poder actuar, i sobretot, l’escola ha d’estar preparada perquè els nens i nenes puguin explicar el problema que tenen a casa i fer un bon seguiment del cas». És per això que en aquests moments estan treballant per articular un model de detecció perquè les escoles puguin detectar infants que viuen aquest tipus de violència a casa.
La doctora Pilar Albertín, professora de Psicologia Social de la UdG, apunta que actualment hi ha molta informació i formació al respecte, però que això no necessàriament es tradueix en una major consciència. Segons indica, l’organització social està basada en una estructura «on la violència simbòlica hi és present», amb una «heterosexualitat normativa i dominant, amb construccions masclistes i un mandat social que ens diu com hem de comportar-nos per ser acceptats». «D’aquí que no s’accepti fàcilment a una persona trans, un noi efeminat o una noia masculina», indica.
«Cal qüestionar situacions que aparentment són confortables i viure més en la incomoditat»
Així doncs, Albertín apunta que, per molta informació que es rebi, aquesta no sempre es filtra i arriba fins a la consciència, «sinó que es queda en la part de l’hemisferi cerebral del coneixement teòric, part desconnectada a l’altra part del cervell, la que respon a les experiències emocionals». Una part que, segons aquesta experta, es veu molt influïda «per la nostra cultura del consum, el capitalisme creixent, l’èxit de la individualitat i la competitivitat per ser un jove popular», característiques que molts cops «ens fan exercir o suportar violències sota diferents formes canalitzades a través de la sexualitat i el gènere». Així doncs, Albertín Adverteix que es pot produir la paradoxa d’explicar algú què és la violència de gènere o masclista, però alhora, «no poder evitar exercir o patir directament aquesta violència en el nostre cos».
Per fer front a la situació, Albertín diu que caldran esforços «per qüestionar situacions que aparentment són confortables i viure més en la incomoditat i la inconformitat». I per aconseguir-ho, veu imprescindible que «l’educació de l’acadèmica i del carrer treballin per aquesta fi».
«Hi ha una construcció social de la masculinitat entorn a la violència»
«Hi ha una masculinitat hegemònica i tradicional, que utilitza la violència per mantenir el sistema de dominació en una societat desigual». Així ho explica el doctor Francisco Abril, professor de la UdG expert en gènere i masculinitats. Segons indica, hi ha «una construcció social de la masculinitat entorn a la violència», però segons indica, aquesta pot ser de molts tipus, no només física o psicològica: «N’hi ha de molt subtils, simbòliques, al mercat de treball, als mitjans de comunicació... hi ha tota una societat patriarcal que se sustenta en el domini total sobre les dones», assenyala. Per tant, adverteix que la violència de gènere «és absolutament estructural» i té a veure «amb la construcció del sistema de dominació on vivim, amb la plena subordinació de les dones».
Una situació davant la qual, subratlla, la societat és cada cop «més sensible i menys tolerant»: «Abans estava permès, hi havia moltes famílies que deien a les dones no diguis res, els sistemes judicials i policials no hi ajudaven... però ara tot ha canviat i crec que és un tema molt més visible», exposa.
