Experts en salut mental demanen un «canvi radical» en el model de finançament

Experts en salut mental han reclamat un canvi en el model d’atenció que posi el focus «en la ciutadania plena i l’atenció comunitària» de forma que la simptomatologia s’entengui «com un aspecte més a tractar». Ho van manifestar durant la Comissió d’Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions que es va fer al Parlament, divendres. Alhora, van demanar una reforma del sistema de finançament perquè «la salut mental deixi de ser la ventafocs del sistema sanitari» i van obrir la porta a crear una Agència Catalana de Salut Mental.

Alhora van considerar imprescindible un abordatge més transversal en què el departament de Salut i el de Drets Socials vagin de la mà i que impliqui també d’altres com el de Justícia o Ensenyament. En aquest sentit, van considerar vital crear sinergies amb els recursos assistencials que hi ha arreu del territori i establir referents de benestar emocional i comunitària. També van manifestar que cal potenciar l’atenció a grups vulnerables, com persones sense llar, i fomentar l’apoderament dels pacients.

Així mateix, els experts van denunciar la manca de recursos materials i humans i la necessitat de formar els professionals de psiquiatria des d’una vessant més transversal. A banda, van reclamar la supressió definitiva de les hospitalitzacions de llarga estada i més acompanyament i sistemes de coordinació entre els cuidadors, el personal de serveis socials i les famílies.

Contencions mecàniques

En un altre ordre de coses, els experts van remarcar la necessitat de posar fi als tractaments amb contencions mecàniques que encara s’utilitzen en alguns centres. Van assegurar que la seva eficàcia no està provada i van insistir que les mesures de reducció de les contencions sí. «Quan s’inverteix a acabar amb elles hi ha una reducció de les lesions que pateixen els propis pacients i menys baixes per part del personal d’infermeria», van defensar després que la diputada de Vox, María Elisa García, hagi assegurat que aquesta mena de tractaments són útils «quan el pacient és un perill per ell mateix o per la resta de persones».

Cas d’èxit a Girona

La comissió també va comptar amb la participació de Claudi Camps, director assistencial de la xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona, que va demanar un «canvi radical» de model de finançament en el sistema de salut «que no ajudi a la mirada dels centres i la fragmentació com ara», sinó «que fomenti la integració territorial i les necessitats de cada persona».

Camps ho va dir posant com a exemple el model d’atenció en salut mental desenvolupat a les comarques gironines i que fa 18 anys va permetre tancar l’antic hospital psiquiàtric de Salt i posar fi a l’hospitalització de llarga durada.

En aquest cas l’acció conjunta de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’ens públic que gestiona aquesta assistència a Girona, i entitats del tercer sector, ha estat clau per aconseguir que les persones amb discapacitat psicosocial pugui gaudir d’una vida en comunitat. Així, entre altres elements, el sistema s’ha dotat de professionals i recursos habitacionals suficients per ajudar aquests pacients.

Subscriu-te per seguir llegint