L’estany de Banyoles deixa d’estar en alerta per sequera

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha dictaminat avui que l’estany de Banyoles, que fins ara estava en situació d’alerta per sequera, ja pot retornar a l’escenari de normalitat. La mesura, que s'ha publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), s'ha adoptat després de comprovar que els nivells d’aigua de l’estany estan dins dels llindars de normalitat.

L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha valorat «molt positivament» la decisió i ha celebrat que «les peticions de l’Ajuntament han estat reconegudes». En aquest sentit, ha defensat que «la valoració de l’estany s’ha de determinar pels nivells d’aigua i no per la pluviometria». I és que les pluges que cauen a l'Alta Garrotxa són les que determinen el nivell d'aigua de l'estany i no la quantitat que cau al municipi. Tot i això, ha remarcat que l’estany de Banyoles «és un bé comunal que no forma part del domini públic hidràulic» i ha defensat que «l’estat de sequera l’hauria de dictaminar l’Ajuntament i no l’ACA». Tot i haver recuperat l’estat de normalitat, Noguer ha fet una crida a la ciutadania a fer «un ús molt racional de l’aigua».

Amb aquest canvi, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, tres unitats estan en situació de normalitat, tres en prealerta, vuit en alerta i quatre en excepcionalitat. En els darrers 30 dies no s’han registrat canvis per la manca de pluja en les conques internes, amb les reserves dels embassaments al 26% de la seva capacitat.

Per aquest motiu, l’ACA ha anunciat que la dessalinització segueix funcionant «al màxim» i, entre 2022 i el que portem de 2023, ha aportat més de 71 hm3 al sistema. L’ús de l’aigua regenerada és una altra de les mesures que està guanyant pes en els darrers mesos (durant el 2022 aquest recurs ha aportat més de 71 hm3), i està sent un dels eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat. 

A més, des de finals de març s’ha reactivat l’Estació de Regeneració d’Aigua de la depuradora de Blanes, fent possible l’aportació d’aigua regenerada al riu la Tordera i la recàrrega dels nivells superficials de l’aqüífer. En conjunt, entre la dessalinització, la regeneració i l’extracció d’aigua a través dels pous de sequera, s’ha aportat més de 200 hm3 d’aigua al sistema Ter Llobregat.