La crisi a la Justícia encén una onada de protestes i vagues als jutjats

La Justícia està en flames. O més ben dit, els diversos operadors que treballen dia rere dia als jutjats han dit prou: uns darrere els altres (lletrats de l’administració, funcionaris, jutges i fiscals, i advocats d’ofici) s’han aixecat i reclamen a l’Estat que la partida estatal dedicada a la Justícia deixi de ser la «germana pobra», i que es doti als òrgans d’unes càrregues de feina «assumibles» i que estiguin acompanyades de retribucions «dignes». 

Moltes de les reivindicacions són «històriques», ja que tots els àmbits que treballen al món de la Justícia coincideixen en el fet que el problema ve d’una crisi «endèmica» per la manca d’efectius i per càrregues de feina «excessives», sumat a taxes de litigi molt elevades (l’any 2022 va tancar amb 140 litigis per cada 1.000 habitants). Catalunya és de les comunitats autònomes amb més activitat judicial, amb 144,6 litigis per 1.000 habitants, i en el cas de la província de Girona, està lleugerament per sota de la mitjana, amb 135,70 litigis per cada 1.000 habitants. 

A aquests problemes estructurals, el 2020 va arribar un nou enemic que va trastornar encara més el sistema judicial: la pandèmia del coronavirus. La paràlisi que durant mesos va impedir el funcionament normal de l’administració de justícia encara s’està deixant notar als jutjats, amb un col·lapse que està deixant acumulacions als despatxos d’assumptes que en alguns casos triguen molts anys a resoldre’s. 

Així que després d’anys de «preocupació» i de queixes, finalment els col·lectius judicials han fet un pas més: els primers van ser els lletrats de l’administració de justícia, amb una vaga iniciada a finals de gener que es va allargar més de dos mesos i que va arribar a la seva fi el 27 de març després de centenars de milers de judicis suspesos a tot l’Estat i que ha provocat un rebombori a les agendes d’assenyalaments dels jutjats. 

Primer, els lletrats judicials

Els lletrats judicials reivindicaven al Ministeri de Justícia que complís el compromís al qual havien arribat l’any anterior, que incloïa una bateria de millores laborals i salarials que en aquell moment van quedar en paper mullat. Després de diversos avisos i de jornades aïllades de vaga, finalment van posar en marxa una aturada indefinida que va allargar-se més de dos mesos, que a la província de Girona va tenir una adhesió de més del 50% (el cos compta amb una setantena de lletrats). Van haver de passar tres setmanes fins que no es van poder asseure a negociar. Més d’un mes després, les posicions es van acostar, en mig de durs retrets entre ambdues bandes que s’acusaven de no voler negociar. Llavors, Hisenda els va proposar millores salarials d’entre 430 i 450 euros, segons els tres nivells de responsabilitat del cos, entre altres qüestions que van acabar tancant aquest escenari de protestes. Però mentre els lletrats sortien al carrer, funcionaris, jutges i fiscals s’ho miraven més que disposats a afegir-se a l’onada de protestes que ja no tenia aturador.

Dos mesos de paràlisi als jutjats per la vaga dels lletrats

Els funcionaris, contra la LOEO

Els cossos de funcionaris de l’Administració de Justícia, conformats per gestors processals, tramitadors processals i auxiliars judicials, també fa temps que es queixen d’excessives càrregues de treball i de feines que se’ls ha delegat sense que hagin vingut acompanyades de retribucions. El 24 d’abril el comitè de vaga del col·lectiu va reunir-se amb el Ministeri de Justícia reclamant millores econòmiques que no van ser ateses. Davant d’això, van posar en marxa un calendari de protestes pel mes de maig que inclouen set dies de vaga, el primer dels quals va tenir lloc ahir. 

A Girona un centenar de funcionaris van concentrar-se ahir davant la Subdelegació del Govern (en paral·lel a altres ciutats com Barcelona i Madrid) cridant consignes com ara «els funcionaris treballen, l’elit cobra» o «fora la LOEO», en referència a la Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa (LOEO) que preveu una reordenació del sistema judicial i que els funcionaris rebutgen perquè asseguren que posa en risc les seves condicions, destinacions i especialitzacions. 

Els sindicats que conformen la Junta de Portaveus a Girona (CSIF, CCOO, UGT i STAJ), subratllen que si s’aprova aquesta llei, que actualment està al Congrés dels Diputats, suposarà un endarreriment encara més gran dels procediments als jutjats perquè s’allargarà el temps dedicat a la formació del personal. Una de les mesures més criticades i polèmiques de la LOEO és la substitució dels jutges de pau per oficines judicials, un canvi que el Departament de Justícia ha criticat activament i ha demanat que es faci una excepció a Catalunya. D’altra banda, el col·lectiu mostra la seva indignació davant la «manca de disposició del Ministeri» d’asseure’s amb ells, i reclamen el «mateix tracte» que lletrats, jutges i fiscals. 

Si el Ministeri no els crida a negociar, circumstància que per ara no s’ha donat, les mobilitzacions seguiran: estan previstes més jornades de vaga pel 9, 19, 11, 16, 17 i 18 de maig.

Jutges i fiscals s’hi sumen

Les associacions que representen a jutges i fiscals també s’han posat d’acord. A través d’un manifest conjunt al qual s’hi han adherit tant les 4 associacions de jutges i magistrats com les 4 de fiscals, mostren la seva «preocupació» per la «dotació insuficient del servei públic que constitueix l’administració de justícia». Comencen el manifest titllant la Justícia de «ventafocs», carreguen contra les càrregues de treball i mostren la seva «decepció» amb les reunions mantingudes a finals de març i principis d’abril, que han derivat en l’anunci d’un «calendari de mesures de pressió», que inclou una vaga indefinida a partir del 16 de maig.

La fiscal Cristina Dexeus, presidenta de la Asociación de Fiscales, subratlla que «aquí ningú assumeix responsabilitats» davant les demandes que ambdós col·lectius han fet respecte de la revisió de retribucions. «El 2003 es va dictar la Llei de retribucions de jutges i fiscals que preveu una revisió salarial cada cinc anys que reuneixi en una taula els Ministeris de Justícia, d’Hisenda i les associacions, però no s’ha fet mai», explica Dexeus. 

Els jutges critiquen que durant els últims 20 anys han perdut un 20% de poder adquisitiu. A això se li suma un «retard» estructural determinat per la falta de mitjans personals i d’inversió en mitjans informàtics. Dexeus posa Barcelona d’exemple: els 33 jutjats d’Instrucció que té la ciutat no han augmentat des de fa 30 anys tot i que «sí que ho ha fet la criminalitat», sosté. 

La primera trobada entre les associacions de jutges i fiscals i els ministeris de Justícia i d’Hisenda va tenir lloc dimecres, i va acabar sense acord però amb una primera proposta d’augmentar en 44,6 milions d’euros per millorar els salaris d’ambdós col·lectius. El pròxim dilluns tornaran a asseure’s.  

Menys jutges per habitant

Un informe del Consell d’Europa fet públic l’octubre passat va posar de manifest que el 2020 a Espanya hi havia menys fiscals i jutges en comparació amb altres països d'Europa; pel que fa als jutges, n’hi havia 11,24 per cada 100.000 habitants (la mitjana és de 17,60 a Europa). La xifra de fiscals és encara més baixa, amb 5,37 per cada 100.000 habitants (la mitjana europea és d’11,10 fiscals). L’informe també posa de manifest que  Espanya és un dels Estats amb menys Producte Interior Brut (PIB) per càpita que va invertir més en Justícia (un 0,37% del PIB de 2020, davant la mitjana europea de 64,5 euros). Pel que fa a les remuneracions, ambdós col·lectius compten amb salaris superiors a la mitjana europea, per sobre de les retribucions a França o Alemanya però que estan per sota d’altres països com Itàlia o Xipre.

A aquesta situació cal sumar-hi les reclamacions dels advocats d’ofici, que volen millores en els barems que incloguin l’IPC i eixuguin una pèrdua de poder adquisitiu del 30%.

Els advocats gironins reclamen un "pla esglaonat" després de la vaga de lletrats i temen una saturació "massiva"

La sensació en els col·lectius és que «només pidolant saben que existim». La Justícia, aquesta ventafocs «menystinguda», està cremada i finalment ha explotat.