Dos mesos de paràlisi als jutjats per la vaga dels lletrats

La vaga iniciada el 24 de gener pels lletrats de l’administració de justícia (LAJ) ha tingut i tindrà «afectacions greus al sistema de justícia». Així ho afirma Jaume Herraiz, lletrat del servei d’execució penal de l’Audiència de Girona i membre de la junta del Col·legi Nacional de Lletrats de l’Administració de Justícia.

«S’han suspès molts judicis (el Comitè de Vaga calcula que a l’Estat les suspensions superen les 135.000), s’han aturat molts procediments i als comptes de consignacions hi ha més de 1.200 milions d’euros més dels que hi havia a l’inici de la vaga», explica el lletrat. «Els efectes que ha tingut s’allargaran temps, i continuem sense entendre l’actitud del Ministeri de Justícia; vam avisar de la convocatòria de vaga el novembre però no ens va convocar a negociar fins al 16 de febrer», diu.

Amb tot, la setmana vinent podria suposar un canvi de rumb després de dos mesos d’enrocament: després de dues jornades de negociacions amb el Ministeri d’Hisenda, últim interlocutor dels lletrats després de diversos intents infructuosos amb el de Justícia, el Comitè de Vaga va anunciar divendres a la tarda que havien arribat a un preacord. Per ara, la vaga continua activa, i dilluns les assemblees de cada jutjat de l’Estat votaran l’acord, els termes dels quals no han transcendit perquè ambdues parts volen evitar filtracions. 

Suspès per la vaga de lletrats el macrojudici al grup criminal acusat de 98 robatoris a cases

 Si l’acord es formalitza i s’atura la vaga indefinida, el Govern de l’Estat podria haver de fer front a les reivindicacions d’altres operadors jurídics. Les associacions de jutges i els sindicats de funcionaris ja han alertat que també reclamaran negociar millores salarials.  

I per què hi ha hagut aquesta paràlisi als jutjats? Tot plegat s’explica pel nou sistema d’organització dels jutjats que fa dècades que s’està implantant a l’Estat, la Nova Oficina Judicial, que centra la figura del lletrat com a responsable d’organitzar els equips encarregats de donar sortida a un procediment: registre, citacions, notificacions, llançaments, assenyalaments, conciliacions... Tot plegat té darrere la figura d’un lletrat. 

També són els encarregats d’autoritzar la sortida dels diners en els comptes de consignació, i d’executar les sentències un cop el jutge n’ha donat l’ordre. Però l’augment d’atribucions i responsabilitats que se’ls ha donat durant els últims 15 anys no ha anat acompanyat de cap canvi laboral ni salarial, fet que ha dut el col·lectiu a reivindicar-se. 

«Els advocats ens trobem que no podem mirar expedients, se’ns suspenen judicis i no ens avisen tot i que hi ha gent que ve de fora, i s’està vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva», expressa l’advocada Anna Pagès. Tots els procediments que no entren dins els serveis mínims han quedat paralitzats si el lletrat responsable fa vaga. «No podem mirar la causa per saber què ha passat, i no podem assessorar el client ni demanar cap prova», alerta. A més, indica que la situació és especialment greu als jutjats socials: «estan col·lapsats, ens estem trobant que ens assenyalen judicis per acomiadaments pel novembre», es queixa. Sobre això, Herraiz assegura que el Comitè de Vaga va acordar que les suspensions es notifiquessin almenys 24 hores abans, i que pràcticament tothom ha seguit aquesta recomanació. «El Ministeri tampoc va introduir-ho com un servei mínim, i vam ser nosaltres qui vam incloure en els serveis mínims els avisos previs a la suspensió en casos de casaments i pagaments d’aliments a menors», assegura.

Subscriu-te per seguir llegint