La creació de l’especialitat d’urgències posa fi a una demanda històrica

Els metges consideren que el fet de no tenir-la reconeguda els perjudicava perquè no garantia un relleu generacional per als nous MIR

L'exterior d'urgències del Trueta en una imatge d'arxiu.

L'exterior d'urgències del Trueta en una imatge d'arxiu. / DdG

Laura Teixidor

Laura Teixidor

L’anunci recent del Ministeri de Sanitat de reconèixer l’especialitat mèdica d’urgències i emergències posa fi a una demanda històrica del col·lectiu i, també, a una anomalia respecte als diferents països europeus. 

El Govern espanyol va aprovar el juliol de l’any passat el Reial decret per aprovar noves especialitats «amb seguretat jurídica». Des de fa anys la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (Semes) reclamava la creació de l’especialitat, ja que Espanya és un dels pocs països europeus que no la té.

La mateixa societat ja va anunciar la intenció de presentar una proposta per al naixement de la nova especialitat, després que el Govern acordés les condicions per fer-ho via decret. La institució persegueix abordar un full concret que permeti el desenvolupament de competències en aspectes com ara l’ictus, la parada cardíaca, els infarts, els accidents de trànsit i les actuacions en catàstrofes o incidents amb múltiples víctimes, com els atemptats terroristes.

L’executiu central ha pres aquesta decisió després que les societats científiques s’hagin posat d’acord i hagin donat llum verda a aquesta nova titulació mèdica que passarà a formar part dels futurs programes de formació MIR. L’especialitat d’Urgències i Emergències actualment ja és present a 22 països de la Unió Europea, mentre que a Espanya s’ha desenvolupat de moment a nivell militar.

Per al sindicat Metges de Catalunya, aquesta és una bona notícia, ja que la complexitat de l’ofici mèdic requereix cada vegada de més especialitats, amb unes competències i habilitats pròpies que «permetin continuar garantint l’equitat i la qualitat en l’atenció prestada a la població». En cap cas, assenyala, aquesta especificitat «pot ser reemplaçada per professionals d’altres disciplines o categories» i més ara que el sistema sanitari pateix d’un dèficit alarmant de personal facultatiu.

La convocatòria d’eleccions anticipades deixa a l’aire l’aprovació, que podria allargar-se fins a l’any vinent

A més, l’organització destaca que la creació d’aquesta nova especialitat regularà la formació pròpia del seu personal facultatiu d’una manera uniforme, homogènia i estructurada d’acord amb les directrius europees, i, d’altra banda, reconeixerà l’activitat d’aquests professionals que ja estan exercint la seva tasca «amb compromís i responsabilitat».

El cap d’admissions i d’atenció a l’usuari de l’hospital Trueta, Pere Rimbau, valora positivament el canvi ja que el fet que l’especialitat no fos reconeguda suposava un «greuge». Explica que «necessitem relleu generacional ara que faltaran tants metges i si no està reconeguda no és prou atractiva per als futurs MIRs, a l’hora d’escollir plaça». Afegeix que la majoria de professionals actuals ha hagut «d’autoformar-se» perquè provenen d’altres especialitats com metges de família o medicina interna. 

També lamenta que «diversos partits polítics ens han garantit l’especialitat però sempre han acabat la legislatura sense complir-ho» i tem que ara tampoc s’acabi aprovant definitivament. Tot i que Sanitat va afirmar que seria un fet, amb les eleccions generals a tocar es produeix un nou escenari. 

El president del Consell Nacional d’Especialitats en Ciències de la Salut, Luis Landín, explica a Redacción Médica que l’avançament electoral deixa a l’aire la nova especialitat i no creu que vegli la llum en les setmanes que queden de mandat, ja que el govern estarà en funcions.

Dues especialitats més

Per altra banda, el govern espanyol també ha aprovat crear amb caràcter prioritari les especialitats de Genètica Clínica i s’hi podria sumar també la de Malalties Infeccioses com a títols oficials d’especialista en Ciències de la Salut, tot i que la seva aprovació no serà immediata.

L’Associació Espanyola de Genètica Humana, que representa 1.100 professionals al Sistema Nacional de Salut (SNS), ja va iniciar les vies també el juliol de l’any passat per afavorir el naixement de la nova disciplina amb el mateix objectiu d’alinear-se amb la tendència de la Unió Europea.

Paral·lelament, els impulsors també han destacat el seu paper en l’estudi i l’aplicació clínica dels marcadors genètics de susceptibilitat, de pronòstic i resposta terapèutica (farmacogenètica) a la majoria de malalties.

Aquestes dues noves disciplines se sumaran així a les darreres especialitats aprovades, com són la Medicina Legal i Forense o la de Psiquiatria Infantil.