Les proves esportives en espais naturals arriben al seu límit

L'auge de l'esport a la muntanya i els espais naturals no sols no remeten, sinó que s'accentua. En tres anys, les sol·licituds d'entitats per a organitzar proves esportives en entorns protegits s'han multiplicat: carreres de bicicletes de muntanya, competicions d'escalada, o curses a peu per la muntanya. Totes elles són pràctiques molt desitjades per la seva bellesa i morfologia dels espais.

No obstant això, el Govern adverteix que suposen una pressió important per a les zones protegides. El 2021, a la Generalitat li van arribar 260 peticions. L'any passat, en van rebre 378. I en el que portem de 2023, ja se n'han tramitat 217. Segons el Departament d'Acció Climàtica, tenint en compte els mesos que encara queden per a desembre, se superarà el nombre de proves del curs anterior. A Girona, concretament, se n’han organitzat 120 en els darrers quatre anys, convertint-se així en un dels llocs on la incidència d’aquestes activitats és més elevada.

Davant l'allau de peticions, l'Administració ha d'analitzar si la proposta de l'organització és compatible amb la conservació dels espais. «Sobretot, tenim en compte l’època de nidificació i cria d'algunes espècies protegides i vulnerables. Quan veiem que el recorregut suggerit pot tenir conseqüències negatives, proposem canvis», explica Anna Estella, subdirectora d’informació i sostenibilitat de la 'conselleria'.

Gerard Freixes, cap de l’empresa gironina Klassmark Sport Management, a principis d’aquest any anunciava en la web Carreras por montaña que cares el 2024 reduirien els seus esdeveniments a la meitat.«Volem fer menys, però fer-los millor a molts nivells, des de la comunicació a la bellesa dels recorreguts o als serveis al corredor, passant per descomptat pel tema mediambiental», va comunicar. A més assegurava que avui dia son els esportistes els que visiten més aquests espais naturals i que per aquest motiu «cal que els cuidem, no vindrà ningú darrere a netejar el que nosaltres embrutem». 

Exemple de Núria

En alguns casos es modifica el circuit: «Els diem per on poden passar i quins camps no es poden creuar, per exemple». En uns altres, es recomana un canvi de data. El cas més mediàtic és el de l'Olla de Núria, una carrera que s'organitza cada any al voltant del Vall de Núria. Des de l'any passat, ha deixat de celebrar-se abans d'estiu i es fa al setembre.

 El responsable n’és el lagòpode alpí, un ocell de muntanya molt amenaçat a Catalunya. En la zona de Núria queden unes poques parelles, i les molèsties de centenars de corredors passant prop del seu hàbitat podrien ser fatals per a aquest ocell.

Les peticions passen per diverses administracions ambientals. El servei de fauna i flora de la Generalitat, per exemple, analitza una gran quantitat d'esdeveniments per a comprovar que no envaeixin l'hàbitat dels galls fers. En altres ocasions, les modificacions proposades són unes altres: «En una zona d’escalada de la Sénia es va restringir l'ús de drons perquè en aquelles roques criava una parella d'àguiles cuabarrades. En una carrera de BTT (bicis de muntanya) al Montsià, es va prohibir directament el vol d’aquests artefactes», explica Estella.

A vegades no es proposa una modificació, sinó que directament no s'autoritza la celebració de la prova. Sovint, això succeeix perquè la sol·licitud arriba amb poca antelació i els tècnics no tenen marge per a avaluar adequadament.

Amb la finalitat de promoure un comportament sostenible, la 'conselleria' ha posat en circulació un manual de bones pràctiques que es difon a través del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). «És com quan entres en un temple. Veritat que respectes unes normes? Perquè en els entorns protegits ha de ser igual», exigeix la subdirectora.

Per la seva banda Freixes va decidir que la Montserrat Skyrace, un dels esdeveniments de l’empresa que fins al moment tenia més renom, viuria aquest 2023 la seva última edició. Assegurava que «no ho fem per falta de permisos administratius, ni per una reducció de l'interès dels corredors, sinó perquè creiem que és un massís massificat».

Ports i Pirineus

«És ideal que les organitzacions dels esdeveniments expliquin els detalls de l'espai en el qual es fa l'activitat, perquè la gent sàpiga exactament les conseqüències del que fa i sigui extremadament acurada», afegeix Estella.

Freixes ho va deixar clar: «per a compatibilitzar l'oci humà i la biodiversitat és necessària major consciència de tots i també més recursos. Ara mateix aquest equilibri no es dona a Espanya i nosaltres, que com a corredors som també imatge del món del outdoor, crèiem que havíem de fer aquest pas enrere».

Pel que fa a les zones de Catalunya pateixen més la pressió d'aquesta mena de proves, el «premi» se l'emporta el parc natural dels Ports (Montsià). En els últims quatre anys, ha acollit 208 activitats. Després destaquen els espais naturals de Girona, on se n'han organitzat 120. Al parc natural del Delta l'Ebre, 58.

Per part seva, al parc natural del Cadi-Moixeró s'han celebrat una cinquantena. En el d'Aigüestortes i Sant Maurici, 40, i en el de l'Alt Pirineu, 47. Aquests són només alguns exemples que evidencien la magnitud del fenomen, que sofreix especialment la zona sud de Catalunya i la serralada dels Pirineus.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint