Les comarques gironines, a la cua de la generació d'energia fotovoltaica

La província de Girona se situa a la cua de Catalunya en la generació d’energia a través de plaques fotovoltaiques (excloses d’autoconsum). Així ho indica l’informe anual de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya, que considera que la lentitud en la tramitació és «un seriós escull i una greu amenaça per al desplegament efectiu de les energies renovables». 

Segons les xifres recollides en el document, a les comarques gironines es van generar, durant l’any passat, 27 GWH a través de l’energia solar fotovoltaica, el que va suposar un 6,7% del total de Catalunya. Es tracta d’unes xifres que queden lluny de Lleida, on es va generar un 44,6% de l’energia fotovoltaica de tot el país, però també de Barcelona (32%) i Tarragona (16,7%). Des de l’Observatori apunten que a la província de Girona hi ha vuit projectes que compten amb autorització administrativa prèvia i de construcció que estan pendents de construcció i posada en servei, però que cinc projectes més han estat descartats pel cribatge de la ponència d’energies renovables i en cinc casos més han estat els propis promotors els que han desistit de tirar endavant les iniciatives. 

Com a contraposició, l’informe també assenyala que està creixent de forma exponencial l’energia solar d’autoconsum, ja que durant el 2022 es va instal·lar més fotovoltaica a les teulades de Catalunya que tota l’acumulada sobre terreny durant els últims vint anys. I dins de l’àmbit de l’autoconsum, la província de Girona va ocupar la segona posició de Catalunya durat l’any passat, precedida només de Barcelona. Així doncs, l’informe destaca, per una banda, «l’èxit de l’autoconsum a Catalunya» i, de l’altra, «l’escàs avenç de les grans instal·lacions fotovoltaiques». 

A part de la generació de fotovoltaica, la província de Girona també es troba a la cua en la generació de renovables: per exemple, no compta amb cap parc eòlic en funcionament, i només n’hi ha un que compti amb una declaració ambiental favorable, tot i que encara no s’ha construït. Dotze més estan pendents de sol·licitar l’autorització administrativa prèvia al procés i construcció. 

Pel que fa a la generació amb biogàs, a les comarques gironines és «testimonial», segons l’estudi, mentre que la de biomassa és pràcticament «nul·la». 

Els responsables de l’Observatori consideren que el principal escull amb què es troben els projectes de renovables arreu de Catalunya és la lentitud en la tramitació, i alerten que estan observant un «preocupant refredament» en l’interès dels promotors per fer projectes a Catalunya, «tant per la inceretesa econòmica i financera com per la percepció de l’administració catalana com a poc eficient i resolutiva». 

Per tal d’intentar acabar amb el «coll d’ampolla» en què, segons denuncien, es troba la tramitació administrativa del sector, creuen que cal aplicar «solucions urgents». Per començar, consideren que s’ha d’incrementar «molt notablement» el nombre de persones dedicades a respondre els expedients, així com simplificar tots els procediments administratius. A més, creuen que cal implementar «mecanismes de suport» des de la col·laboració público-privada, com per exemple potenciar la declaració auto-responsable de bona part dels projectes i comptar amb el suport d’entitats i organitzacions, com ara col·legis profesionals, que puguin ajudar en la tramitació dels projectes. 

D’altra banda, també adverteixen que, si el Govern vol captar «un volum suficient» de recursos per assolir els objectius energètics previstos per l’any 2030, cal «accelerar urgentment» la tramitació dels GW de potència que encara estan vius i no s’han resolt, recuperar l’interès dels promotors dels gairebé mil MW que han sol·licitat l’autorització administrativa prèvia i de construcció i esbrinar i resoldre què bloqueja la publicació: documentació insuficient, incapacitat de gestió o manca d’instruccions clares per als tècnics, entre possibilitats. 

La falta de generació d’energies renovables, en canvi, es veu compensada, encara a hores d’ara, per l’energia nuclear, que durant el 2022 va ser la principal font d’energia a Catalunya. Segons indica l’informe, la demanda elèctrica a Catalunya durant el 2022 va ser de 45,36 TWh, un 0,9% més que l’any anterior, però encara es roba per sota dels registres del 2019 (47,09 TWh). La principal font d’energia va ser la nuclear, en un 53,3%, el que representa un 2,6% més que l’any anterior. Els reactors nuclears van aportar nou vegades més que l’energia hidràulica, gairebé deu vegades més que els parcs eòlics i més de 57 cops l’energia solar fotovoltaica. A la nuclear la van seguir els cicles combinats, amb una cobertura del 18% de la demanda elèctrica, afavorits pel topall del preu del gas; i la cogeneració, amb un 8%.

Pel que fa a les fonts d’energies renovables, la hidràulica va ser la més important, aportant un 5,95% de la demanda elèctrica. Es tracta, però, d’un 21% menys de la que havia aportat durant l’any anterior. L’eòlica, per la seva banda, va cobrir el 5,6% de la demanda, tot i la caiguda del 9,3% respecte del 2021; i la solar fotovoltaica -sense comptar l’autoconsum- va cobrir un 0,92%, un 9,3% interanual més.

Lluny de l’Agenda 2030

Per tot plegat, l’Observatori de les Energies Renovables va avisar que es tracta de xifres que «allunyen» Catalunya d’assolir els objectius establerts en l’Agenda 2030. En concret, el grau de compliment es troba al voltant del 17%. «És evident que si seguim el ritme actual, no arribem», va subratllar la delegada de la principal associació d’empreses fotovoltaiques de Catalunya, UNEFCAT, Helena Badger, en declaracions recollides per ACN. 

Pel que fa a l’important avenç de la fotovoltaica d’autoconsum detectat arreu de Catalunya, Badger va apuntar que l’encariment dels preus ha estat un «factor clau i determinant» que ha fet que molts particulars i empreses hagin fet el pas. 

Subscriu-te per seguir llegint