«El cas Stampa va ser una operació antidemocràtica»

L’octubre de 2020, el fiscal anticorrupció Ignacio Stampa va ser apartat del seu càrrec durant la investigació del «cas Villarejo», mentre intentava descobrir fins on arribaven els tentacles i les connexions (polítiques, empresarials i periodístiques) de l’excomissari. Una operació que el periodista Ernesto Ekaizer no dubta en qualificar de «profunda injustícia» i «antidemocràtica», i de la qual assenyala els responsables: la llavors fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, i la seva parella, el jutge Baltasar Garzón. I és que, malgrat haver-lo col·locat en el càrrec segurament amb l’objectiu que no arribés a gratar gaire, Delgado i Garzón haurien vist, segons Ekaizer, Stampa «com un perill, algú a qui no podien parar». El periodista, col·laborador de Prensa Ibérica, ha recollit el cas en el llibre Operación Jaque Mate. Cómo acabaron con el fiscal del caso Villarejo (Ediciones B), i ahir va presentar-lo a Girona. L’acte es va celebrar a la facultat de Dret de la UdG i Ekaizer va estar acompanyar pel degà, Albert Ruda, el director de Diari de Girona, Josep Callol, i la periodista del diari Ara Mariona Ferrer. 

Ekaizer va recordar que Stampa havia estat nomenat l’any 2017 amb l’objectiu de fer-se càrrec d’una trama que llavors ja s’intuïa important, ja que hi havia implicades personalitats destacades de l’àmbit polític i empresarial. Amb l’ajuda de Miguel Serrano, a les tres setmanes el cas va agafar una projecció pública que ningú esperava, i Stampa, en no voler aturar-se «va començar a ser vist com un perill», indica Ekaizer. Va ser llavors que, segons el periodista, va començar «una important operació d’Estat» per desacreditar Stampa i acusar-lo de ser una «gola profunda» que passava informació a partits com Podem. És a dir, que aquells que l’havien col·locat en el càrrec, començaven a arrepentir-se’n i necessitaven retirar-lo de la investigació fos com fos, cosa que van aconseguir.

«La realitat a vegades supera la ficció», va admetre Ekaizer, que va reconèixer que es tracta d’una història «intrincada» però que l’ha volgut escriure com una novel·la de no ficció. Un text que, segons Ruda, destaca «per la impressionant quantitat d’informació i detalls que conté», i que pot ser desmitificador del poder judicial de cara als estudiants de Dret. «És la història d’una caiguda provocada, la demolició controlada d’un fiscal que també va servir com a avís per a navegants», va indicar el degà de Dret.

El director de Diari de Girona, Josep Callol, va destacar la figura d’Stampa, al considerar que, era probablement, l’únic que va intentar actuar amb honestedat i intentant fer bé la seva feina. «De Villarejos probablement n’hi ha molts, tot i que ell sigui el més extrem, però de fiscals com Stampa no n’hi ha tants, i per això destaca el fet que Ekaizer l’hagi escollit», va indicar.

Finalment, la periodista Mariona Ferrer, del diari Ara, va destacar que el llibre d’Ekaizer suposa «multitud de peces que van encaixant», i que serveix per posar davant del mirall el poder polític i judicial.