«Esperem una resposta positiva sobre el viceconsolat al setembre»

Com valora que en una província d’uns 800.000 habitants com Girona es calculi que hi viuen uns 34.000 hondurenys?.

Segons les dades consutades a les fonts oficials espanyoles, al desembre del 2022 la majoria dels hondurenys es concentraven a Madrid, uns 40.000, a Barcelona, uns 40.000 més, i a Girona, entre 18.000 i 20.000. Per tant, la de Girona és la tercera província espanyola on resideixen més hondurenys, i per exemple n'hi ha més que a la Comunitat Valenciana, Andalusia o el País Basc. És un fenomen que va comenár amb un flux petit, però que amb el temps ha anat creixent i que parla molt bé del benestar econòmic i social de Girona. Així, persones afins a les primeres han anat arribant i de fet es diu que Girona està plena d'hondurenys de Talanga, un municipi molt peculiar del país. Per aquí va començar a consolidar-se aquest flux i darrerament han anat arribant persones d'altres municipis d'Hondures.

En tot cas, les dades oficials i oficioses divergeixen, hi ha alguna forma de fer un recompte fidedigne dels hondurenys que resideixen a Girona o és molt difícil?

Nosaltres estimem que si al desembre de l’any passat hi havia uns 20.000 empadronats, és possible que altres 10.000 no s’haguessin empadronat o ja tinguessin la nacionalitat espanyola i ja no constessin com a hondurenys, fet pel qual estaríem parlant de 30.000 a finals d’any. Si tenim en compte la data fins al juny, és perfectament possible la xifra de 34.000 hondurenys a la província.

Vostè parlava de la important presència de ciutadans de Talanga a Girona, s’ha estudiat la possibilitat d’un agermanament entre les dues ciutats?.

Li confesso que des d’abans d’arribar a Espanya i prendre possessió del meu càrrec, l’alcalde de Talanga, Rudy Banegas, em va demanar que m’acostés a Girona per parlar amb les seves autoritats i amb la comunitat hondurenya que treballa i resideix a la zona perquè ell ja havia iniciat converses per agermanar Girona amb Talanga, i estem reprenent aquest tema; però també l’alcalde de Siguatepeque, el doctor Asley Cruz, em va recordar abans de marxar d’Hondures que Girona i la seva ciutat tenen un festival de les flors i una important indústria càrnia en comú i que a ell també li interessava un agermanament. Crec que qualsevol de les dues ciutats es podria agermanar amb Girona, tot i que Talanga va per davant perquè hi ha més persones de Talanga a Girona que de Siguatepeque.

Potser el tema dels festivals de les flors seria més de promoció econòmica que d’agermanament, fet pel qual Girona podria establir vincles diferents amb les dues ciutats hondurenyes...

 A més, cal tenir en compte que aquest any hem tingut trobades empresarials entre directius de les dues cambres de comerç més fortes d’Hondures, la de Cortés i la de Tegucigalpa, i els de les cambres de Sevilla i València. Amb això pretenem agermanar San Pedro Sula amb València i Sevilla, si no és amb Tegucigalpa, amb qualsevol altra ciutat hondurenya. El pla per a l’any que ve és fer una trobada empresarial d’aquest mateix nivell entre les cambres de comerç de Siguatepeque i Talanga i la cambra i els empresaris de Girona i potser alguna altra ciutat de la província.

Un dels temes principals en aquesta trobada serà el turisme?

Ara, amb el fet que dues aerolínies espanyoles estiguin volant a Hondures de manera directa s’obre la porta a que turistes no només hondurenys que tornin a casa, sinó també espanyols, visitin Hondures. Al gener la nostra ministra de Turisme va estar a Fitur i ens vam reunir amb representants d’Iberojet i Air Europa per plantejar-los la possibilitat, per una banda, d’augmentar la freqüència dels vols, i per l’altra, d’impulsar un vol directe des d’Espanya a Roatán (Islas de la Bahía), quelcom que estan avaluant. Potser l’any que ve veurem un vol directe entre Barcelona i Hondures i d’aquí a dos un vol directe entre algun lloc d’Espanya i Roatán. A més, volem convèncer inversionistes catalans perquè facin negocis a Hondures. 

Quan hi haurà una oficina consular d’Hondures a Girona?.

Aquesta petició està feta des de l’any passat, és una de les tasques que em va encomanar el ministre d’Exteriors. Abans de venir em va dir: «ambaixador, s’ha de resoldre el tema del consolat a Girona». Hem parlat amb les autoritats espanyoles i han revisat la nostra petició, que tenia alguns problemes administratius. Com que hi ha un consolat a Barcelona, era contraproduent demanar un altre consolat a Girona, fet pel qual al març vam demanar un viceconsolat. Ara mateix, el Ministeri d’Exteriors espanyol està fent consultes amb la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i Girona, fet pel qual en les visites que hem fet a les dues ciutats hem demanat suport a les autoritats. Esperem tenir una resposta positiva al setembre per poder començar a planificar. Un cop tinguem una resposta positiva ho anunciarem a la comunitat hondurenya, però vull aclarir que aquest viceconsolat de Girona dependria en tot cas del consolat de Barcelona. 

A efectes pràctics, quina diferència hi ha entre un consolat i un viceconsolat?.

Suposaria menys personal que a Barcelona, però hi hauria un vicecònsol i personal per atendre tots els serveis consolars, el més complicat dels quals seria el dels passaports. En el pitjor dels casos, a Girona es captarien les dades i els passaports s’imprimirien a Barcelona i es portarien a Girona en molt poc temps.

I el tema de l’homologació del carnet de conduir com està?.

Va ser la segona tasca principal que em van plantejar des del Ministeri d’Exteriors. Quan vaig arribar al càrrec vam revisar el procés, que en aquell moment estava aturat, i el vam aconseguir desbloquejar. Al gener va venir una delegació de la Direcció Nacional de la Viabilitat i Trànsit d’Hondures per reunir-se amb la Direcció General de Trànsit (DGT), i allà va quedar clar que Espanya necessitava que nosaltres féssim dues tasques. La primera es va resoldre, que era l’homologació de les categories dels carnets, i la segona està relacionada amb el desenvolupament d’una aplicació que posi en contacte les dues plataformes, la d’Espanya i la d’Hondures, perquè Espanya pugui fer consultes. Això ens va portar més temps del previst, però ja hem lliurat aquesta aplicació a la DGT i l’estan analitzant. Un cop hagin fet l’anàlisi, esperem que aquest mes d’agost, si la plataforma és acceptable estaríem molt a prop de signar aquest conveni. Si s’han de fer correccions les farem ràpid, només estem esperant la resposta dels tècnics de la DGT. 

"Estem molt a prop de signar un conveni amb la DGT per a l'homologació del carnet de conduir"

De quins altres temes han parlat amb les autoritats de Girona?.

A més dels temes que ja hem parlat en aquesta entrevista, amb el subdelegat del Govern hem parlat de la regularització a través de l’arrelament per formació que recentment ha introduït l’executiu espanyol. Volem iniciar un projecte per a hondurenys que estiguin en situació d’irregularitat, no tinguin antecedents penals i vulguin formar-se en l’hostaleria per treballar en el sector, cas en el qual podrien regularitzar la seva situació. Les empreses ja estan demanant que es formin hondurenys per treballar en aquest sector.

També està pendent de desbloquejar una donació de 30.000 llibres a Hondures per part de quatre entitats gironines.

Lamentablement, després de fer consultes amb el Ministeri d’Educació i de Cultura es va arribar a la conclusió que no hi havia recursos econòmics per transportar els llibres. Per sort, el Ministeri de Desenvolupament Social té un programa per dotar de llibres els centre educatius públics i quan els vam informar que hi havia aquesta donació, el ministre José Carlos Cardona s’hi va interessar. Aquest ministeri pagarà les despeses per traslladar els llibres a Hondures i distribuirem 1.000 llibres per centre educatiu per beneficiar un total de 30 escoles. 

Com valora la tasca que està desenvolupant l’associació d’hondurenys de la província (Acodehgi)?.

La valorem mol positivament. Hem coorganitzat activitats culturals amb ells, com la visita a Girona de dos pintors i una companyia teatral d’Hondures. Els agraïm que mantinguin les arrels hondurenyes i les divulguin entre els ciutadans de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint