El bany assistit s'erigeix com a reclam: «Ens ha canviat la vida, sinó no podria entrar a l’aigua»

Encara falta més d’una hora per baixar a la platja, però ja fa estona que la gironina Fina Agustí (78 anys) i la seva filla (48 anys), que pateix una discapacitat física derivada d’una paràlisi cerebral, porten el banyador posat. I és que per elles, banyar-se al mar és, més que un deix quotidià, un ritual excepcional: «Si no fos pel bany assistit ella no es podria posar a l’aigua, ja m’és impossible aixecar-la de la cadira de rodes», confessa Agustí. I és que la seva filla depèn absolutament d’ella. «El meu marit va morir fa 29 anys i, des d’aleshores, a casa som la meva filla i jo, tot i que tinc la gran sort que la família ens ajuda molt», assenyala.

De fet, va ser precisament aquest servei el que va fer que escollissin Sant Antoni, i més en concret Torre Valentina, com a destí vacacional. «Vam venir per primera vegada amb l’escola de la meva filla i, en veure que aquí facilitaven que les persones amb mobilitat reduïda poguessin banyar-se al mar, ja no ens en vam voler moure», assegura. Així, des de fa més de deu anys, al juny fan les maletes i abandonen Girona (la seva residència habitual) per a traslladar-se a Sant Antoni, on s’hi estan fins al setembre.

El màxim d’autònomes

Tot i que la família les visita els caps de setmana, volen ser el màxim d’autònomes possible. «No volem ser una càrrega, tothom té molta feina i d’aquesta manera no han de patir, els socorristes la treuen de la cadira de rodes, la posen a la cadira amfíbia i l’entren a l’aigua, jo no he de fer cap esforç», defensa. Si no fos per això, reconeix que «anar a la platja seria impensable» i afegeix que «a l’estiu ens moriríem de calor». A l’aigua, s’hi estan ben bé una hora. «Sembla un peix, frisa perquè cada dia arribi l’hora de baixar a la platja», celebra Agustí, i assegura que «quan veu als socorristes els abraça, és la seva manera d’agrair-los tot el que fan per ella». Com a mare, «veure la cara d’il·lusió que fa és la millor recompensa», confessa.

El bany assistit els ha canviat la vida. «Això era impensable fa vint anys, si volíem anar a la platja necessitàvem que algú ens acompanyés, però l’alcalde de Calonge i Sant Antoni ha volgut apostar per aquest meravellós servei, que ha millorat la qualitat de vida de moltes persones», celebra.

Una «segona família»

El servei els ha permès conèixer a altres persones amb discapacitat, amb qui coincideixen a l’aigua. «No ens sentim soles, aquí hem construït una segona família», celebra Agustí, que ho viu com un «regal» que els ha aportat l’experiència. «Mentre ens banyem ens expliquem les nostres alegries i misèries, ens desfoguem i agafem forces», assegura. La gran majoria són persones que, com elles, hi venen a estiuejar. «Qui no té una cosa en té una altra, hem creat un grup preciós», explica. Coincideixen gairebé cada dia a la platja però han teixit un vincle que va més enllà dels espigons. «També quedem per anar a sopar o a prendre un gelat», assegura.

Preocupació pel futur

Un neguit recorrent en les famílies amb fills amb discapacitat és què passarà quan ja no se’n puguin fer càrrec. En el seu cas, aquest fantasma també li treia el son. «Fins que un dia el meu fill em va dir que no em preocupés, que quan jo faltés se’n faria càrrec», explica. «Sé que hi ha recursos residencials, al centre on va s’hi podria quedar a viure, però quan em va dir que es podria quedar a casa seva em vaig quedar molt tranquil·la», confessa.

Més de 750 banys adaptats

El regidor de Turisme, Platges i Mobilitat de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, Albert Ros, assegura que «vam ser el primer municipi de Catalunya en posar en marxa el bany assistit, i d’això ja fa 17 anys» i afirma que «comptem amb 9 cadires amfíbies de diferents mides i formes, a més de dues persones fixes (i dues més de suport) per a poder donar suport tant a persones amb discapacitat com a persones grans». En el marc del projecte ‘Platja a l’abast de tothom’, enguany ja han fet més de 750 banys adaptats (l’any passat en van fer 1.100). «Cal tenir en compte que aquest estiu hi ha hagut molts dies de bandera groga i, per precaució, s’atura el servei», explica. 

Ara, l’Ajuntament està estudiant la possibilitat d’ampliar el servei: «Hem rebut peticions d’usuaris demanant que s’ampliï més mesos», avança. Actualment, està actiu des de Sant Joan fins l’11 de setembre. «És un dels serveis que ens diferencia com a platja, però també hauria de ser una prioritat per tots els ajuntaments», assegura. «Venen autobusos d’entitats i de particulars d’altres punts de les comarques gironines, Barcelona o Osona per fer ús del servei», explica. A més, a través de l’àrea de Serveis Socials, van a buscar als usuaris que ho necessiten als respectius domicilis per a acostar-los a la platja i poder fer ús del servei.

Subscriu-te per seguir llegint