Un ramat d'un centenar de cabres recupera l'activitat transhumant al Camí de la Marina, que va de la Cerdanya al Penedès

Un ramat format per un centenar de cabres de la raça murciana-granadina serà l'encarregat de recuperar l'activitat transhumant al Camí Ramader de la Marina, que uneix l'Alta Cerdanya amb el Penedès. Durant els dies previs s'han estat aclimatant a la zona i a partir d'aquest dissabte començaran un recorregut de 282 quilòmetres, que són els que separen el llac de la Bollosa, a més de 2.000 metres d'altitud, i Cunit (Baix Penedès), on hi arribaran l'1 d'octubre. En les diverses etapes s'organitzaran diferents activitats, com ara munyides o tastets de formatge, amb l'objectiu de posar en valor la feina de pastor. Tot i que el camí ja és totalment transitable, des de l'associació que el promou continuen treballant en la seva senyalització.

Daniel Giraldo és un ramader provinent del Baix Camp i porta una setmana a la Cerdanya amb el seu ramat de cabres per anar-les preparant per descendir pel Camí de la Marina. Recorreran una distància d'uns vint quilòmetres al dia en 23 etapes i assegura que tot i que hi ha moments en què "patiran una mica", els animals hi estan acostumats. De fet, des de l'any 2019 han fet transmitàncies per les comarques del Baix Camp i el Priorat. Ara, se sent motivat i veu com un "somni" poder travessar una "part idíl·lica de la pastura de muntanya".

Per la seva banda, la tècnica del Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància, Íngrid Vilardaga, explica que un dels objectius de la recuperació del Camí Ramader de la Marina és la preservació del patrimoni. Amb aquesta activitat, a més, pretenen visualitzar l'ofici de pastor i totes les activitats que hi estan relacionades, com ara l'artesania o la funció dels animals per a la prevenció d'incendis, entre d'altres.

El projecte, anomenat 'Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori', el lidera l'associació que promou el Camí de la Marina, integrada per una trentena de municipis. Llívia (Cerdanya) va ser un dels seus impulsors, juntament amb els ajuntaments de Lluçà (Lluçanès) i Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès). L'alcalde de Llívia, Albert Cruïlles, veu en la seva recuperació una oportunitat per desestacionalitzar el turisme, ja que es tracta d'una ruta que també es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall.

El Camí de la Marina, que és el que té una referència més antiga, passa per deu comarques catalanes i més d'una cinquantena de municipis, fent d'aquesta una ruta singular i plena de patrimoni històric, cultural i ambiental. A més, evoca el pas transhumant des de fa més d'un miler d'anys.

Pel que fa a les activitats previstes en els pròxims dies, aquestes es fan en col·laboració del Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà, l'associació Manou, Ramats de Foc, la Universitat de Lleida, TecnoVit i diversos ajuntaments També hi dona suport l'Institut per a la Promoció i el Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), el Ministeri de Treball, el Servei d'Ocupació de Catalunya, la Fundació Pau Costa i l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya.