La primera setmana d’un gos pigall a casa

El saltenc David Abad, que pateix ceguesa de naixement, acaba de rebre un gos pigall després de gairebé un any d’espera. Ara, practiquen els seus trajectes habituals sota l’atenta mirada d’una instructora de l’ONCE, que llima els últims detalls

El saltenc David Abad practicant una ruta habitual amb el seu gos pigall, sota la supervisió de la instructora de l’ONCE, Pilar Legidos.

El saltenc David Abad practicant una ruta habitual amb el seu gos pigall, sota la supervisió de la instructora de l’ONCE, Pilar Legidos. / MARC MARTI FONT

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Gairebé un any després d’haver sol·licitat tornar a ser usuari de gos pigall, el saltenc David Abad (que pateix ceguesa de naixement) va rebre a finals de juliol la tan anhelada trucada: l’11 de setembre s’havia de presentar a la seu de la Fundación ONCE del Perro Guía a Madrid per conèixer el gos que li havien assignat. «No en sabia res, ni si seria mascle o femella», recorda, encara amb l’emoció a flor de pell. 

En una sala amb 11 usuaris més que, com ell, ho havien deixat tot per anar a buscar el seu gos pigall, David Abad va sentir les paraules màgiques que li tornarien a canviar la vida: «Es diu Nit, pesa 29,400 kg i va néixer el 24 de setembre de 2021». I va arribar el moment de conèixer-se: «Estava assegut en una cadira a l’habitació i de cop vaig notar que alguna cosa se’m tirava a sobre i m’olorava i em llepava sense parar», rememora. «No sabia quina seria la meva reacció perquè el record del meu anterior gos pigall encara és molt present, però de seguida vam connectar», celebra.

Aquella setmana, a banda de rebre formació teòrica, van recórrer els carrers de Madrid per començar-se a familiaritzar sota l’atenta mirada de la instructora de mobilitat amb gos pigall de la Fundación ONCE del Perro Guía, Pilar Legidos. «Era conscient que les seves expectatives serien molt altes perquè inevitablement se’n recordaria del seu anterior gos pigall, però era el moment de fer un altre lloc al seu cor, i en David es va deixar estimar», narra la instructora. «Els primers dies són per adaptar-se l’un a l’altre, i jo m’havia d’assegurar que l’usuari feia una lectura correcta dels seus moviments», afegeix Legidos. «La meva veu s’havia de començar a apagar per donar pas a la seva, li havia de passar el relleu, el vincle amb el gos», assenyala.

Per completar el curs, la instructora s’ha desplaçat fins al domicili de David Abad per assentar la feina feta en aquests dos anys i practicar les rutes habituals de l’usuari, des d’anar al gimnàs a agafar l’autobús per desplaçar-se al centre de Girona, fins a anar a classes de xinès o a l’estació de tren. «És una manera de fer pedagogia, perquè de seguida tothom el vol tocar i hem de fer-los entendre que estan treballant, que una carícia feta amb tota la bona intenció del món els desconcentra i pot fer que perdin la geolocalització, que agafin un altre camí i que l’usuari no se n’hagi adonat», alerta la instructora. «Els gossos pigall poden entrar a tot arreu menys als quiròfans i a les cuines dels restaurants», aclareix Abad. 

Tot i el suport del gos pigall, l’usuari ha de saber en tot moment per on està caminant. «Tu has de saber si vols anar recte, girar a la dreta o a l’esquerra per arribar al teu destí, el que et dona el gos pigall, que per mi el més important, és la seguretat de no xocar amb cap obstacle», assegura Abad. A partir d’aquí, li podrà ensenyar noves rutes i instruccions. De fet, ja les ha començat a esbossar: «A la barra», li indica Abad, quan després d’esmorzar a la terrassa d’una cafeteria prefereix passar per caixa abans que li atansin el compte a la taula. Amb tot, la instructora recorda que «no tothom està capacitat per tenir un gos pigall, perquè has de ser un molt bon usuari de bastó».

Un «match»

Segons les característiques de l’exemplar, la Fundación ONCE del Perro Guía li busca un usuari a mida. «Busquem al millor usuari en funció d’informes de mobilitat, socials, psicològics i mèdics de cada candidat», explica la instructora. «Encaixaven a la perfecció, vam pensar que li donaria molta vida al gos i, a més, en ser renovador, entendria el seu temperament i sabria donar-li el maneig específic que necessita», afegeix. 

Ara, tenen per davant una missió: convertir-se en un. «L’usuari té les eines, però s’aniran compenetrant a base d’encert i error», assegura la instructora. Fins d’aquí a sis mesos no es pot parlar d’èxit. «S’han d’anar acoblant fins que aconsegueixin la simbiosi perfecta». Actualment, a les comarques gironines hi ha 12 gossos pigall en actiu. En el conjunt de Catalunya hi ha 154 exemplars i arreu de l’Estat espanyol, un total de 939.

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES