Es posa en marxa el nou model de Registre Civil a Girona que jubila el paper

La responsable del seu funcionament assegura que els beneficis del nou sistema es podran gaudir quan s’hagi implementat a tot l’Estat

El Registre Civil de Girona en una foto d’arxiu.

El Registre Civil de Girona en una foto d’arxiu. / DdG

Ariadna Sala

Ariadna Sala

El nou model digital que s’està implementant a tots els Registres Civils de l’Estat de forma progressiva ja ha arribat a la ciutat de Girona. El desplegament del sistema informàtic Dicireg, que substitueix l’analògic Inforeg i que és el responsable de garantir la digitalització i descentralització de la informació ciutadana, ha començat tot just aquest any a la província, tot i que fa deu anys que es va aprovar la nova llei del Registre Civil.

El sistema informàtic va entrar en funcionament el 16 d’octubre al municipi, després que ho fes a Blanes a finals de juliol i a Puigcerdà el mes passat. Està previst que el desplegament s’allargui fins a l’any 2025, i a la demarcació serà Sant Feliu de Guíxols l’últim partit judicial que l’implementarà.  

La lletrada de l’administració de justícia i responsable del desplegament del nou sistema al partit judicial de Girona, Sílvia Mateu, explica que el programa té un funcionament completament diferent de l'antic, i que l’equip ha fet formacions durant dos mesos a l’estiu per conèixer totes les seves prestacions i detectar errors. «Hem treballat molt dur per tenir-ho tot preparat quan tocava, és cert que encara és molt nou i trobem algun error, però hem obert diverses incidències i els ciutadans són comprensius i marxen contents», assegura. Per ara, l’òrgan manté la cita prèvia per demanar consultes. 

Dos models coexistint

Per ara, coexisteix el model analògic amb el modern, perquè el nou sistema informàtic no permet el bolcatge de dades. «Quan iniciem un nou tràmit hem de buscar els antecedents de cada ciutadà a l’antic programa i això fa que triguem més temps amb cada consulta», relata Mateu. «Continuarem utilitzant ambdós sistemes fins que el nou model no s’hagi implementat a tots els Registres Civils de l’Estat», aclareix. «Fins llavors no es podran veure tots els beneficis d’aquest nou model». 

Entre els canvis més destacats hi ha l’eliminació del llibre de família. Hi ha registres que encara l’expedeixen, i és igualment vàlid, però a Girona (i a les 37 oficines col·laboradores dels municipis que en depenen) ja es fa de forma telemàtica. Els ciutadans tindran una fitxa única que es podrà consultar des de qualsevol registre de l’Estat. 

Està previst que el desplegament del nou sistema informàtic als registres civils gironins s’allargui fins al 2025

A més, també estan potenciant la possibilitat de registrar els naixements des dels hospitals, i donar a conèixer tots els tràmits que els ciutadans podran obtenir des del seu ordinador. A banda d’això, la facilitat d’obtenir informació permetrà reduir les cues als registres.

L’objectiu final és eliminar el paper i garantir la digitalització a l’Administració de Justícia, una assignatura pendent des de fa dècades. 

El nou sistema treu la direcció dels Registres Civils als jutges i atorga la responsabilitat als lletrats. La figura dels jutges de pau, que actualment s'encarreguen de moltes gestions que fan els REgistres Civils a les ciutats on hi ha jutjats, passaran a dependre dels Registres Civils dels partits judicials de la província (Girona, Figueres, Santa Coloma de Farners, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal d'Empordà, Ripoll i Puigcerdà) com a oficines col·laboradores. 

La nova llei del Registre Civil es va aprovar l’any 2011, però la impossibilitat de digitalitzar la informació ha endarrerit una dècada la seva posada en marxa.

Una llei revolucionària que arriba deu anys tard

L’executiu de l’expresident José Luís Rodrigo Zapatero va aprovar durant el seu segon mandat una llei pionera per modernitzar el funcionament del registre civil, regit fins ara per una llei de l’època franquista. Tot i ser aprovada l’any 2011, no s’ha començat a implementar fins l’any 2021 després de successives pròrrogues.