Enric Sala: «Les àrees marines protegides estan infrautilitzades»

El biòleg marí gironí Enric Sala, fundador del projecte Pristine Seas de National Geographic, pensa que els oceans, i el Pacífic en particular, han demostrat una «extraordinària capacitat per recuperar-se dels impactes humans, inclosos els de l’escalfament», si bé la creació d’àrees marines protegides com a eina «està infrautilitzada». 

Sala, fundador de Pristine Seas juntament amb un grup de científics, investigadors i un equip multidisciplinari de filmació d’imatges, va emprendre el maig passat una expedició de cinc anys per les illes del Pacífic, on juntament amb científics locals analitzaran el grau de recuperació d’algunes zones marines.

En una trobada virtual juntament amb diversos dels participants en l’expedició, l’explorador gironí va afirmar que si es dóna la possibilitat a la vida marina de recuperar-se, «i li donem moltes mans, la vida marina es podrà recuperar» i continuar proveint de la seva riquesa, perquè «tots els beneficis que s’obtenen de l’oceà procedeixen de la vida marina».

Actualment, després de sis mesos de viatge, Sala va explicar que acaba de sortir de les Illes Marshall i va apuntar que ha observat diversos aspectes, el «més important» d’ells que la «creació d’àrees marines protegides funciona».

Les lliçons apreses

A més, va assenyalar que s’emporta dues lliçons més; una és que quan una àrea marina es protegeix de l’activitat humana, «la vida marina torna de forma espectacular dins dels seus límits», com en el cas de Niue, on han comprovat amb l’expedició i científics locals que pocs anys després de la creació de la seva zona protegida, s’ha produït «un augment significatiu de l’abundància de peixos i taurons en un lloc que ja crèiem força saludable».

La segona lliçó és que les zones marines protegides fomenten la resiliència climàtica, cosa que han comprovat després del «devastador fenomen del Nen de 2016» que va acabar amb la meitat dels coralls, però «s’han recuperat de forma espectacular, i els esculls tenen molt bon aspecte».

Va assegurar que tenint en compte que properament se celebrarà una COP sobre el clima a Dubai a finals d’any, el que s’ha après és que «aquestes àrees marines protegides són eines infrautilitzades per a la resiliència climàtica».

Va recordar que «la meitat de l’oxigen» que es genera i l’ésser humà respira «el produeixen les plantes i els bacteris microscòpics que suren a l’aigua de l’oceà», tot destacant que «aquestes illes, i la majoria de les del Pacífic van ser creades per coralls i pels animals i plantes que hi viuen».

Els coralls d’aquestes zones tradicionalment protegides o protegides com a reserva marina «es recuperen de les onades de calor marines perquè els peixos són clau per ajudar els coralls a recuperar-se. Els coralls són la primera línia del setge, són la infraestructura blava».

A més, cada exemplar de «la major espècie de peix lloro» que han observat a les Illes Marshall, l’anomenat «peix lloro cap de rodamón», produeix més de 5.000 quilos de sorra a l’any. «Aquesta és la sorra que construeix les platges, que construeix les illes, que protegeix la costa de les tempestes, les onades i la pujada del nivell del mar», va assegurar.

«La protecció produeix aquesta recuperació de la vida marina», va explicar, «que alhora produeix resiliència al clima, cosa molt important i evident durant aquests primers sis mesos de l’expedició global».

Per això, sosté, com més vida marina hi hagi a l’oceà, «més beneficis s’obtindran, des d’aliments fins a oxigen, passant per la protecció de les costes o el segrest de carboni per ajudar a mitigar el canvi climàtic».

Sala considera que hi ha «un desequilibri a nivell mundial», per la qual cosa cal «recuperar aquest equilibri» perquè hi hagi prou vida per «maximitzar els beneficis per a les persones».