Els casos de sida a Girona es redueixen a més de la meitat

Les últimes dades registrades pel Departament de Salut constaten la tendència a la baixa dels nous diagnòstics de VIH i de sida a la Regió Sanitària de Girona i, precisament, l’any passat la davallada va ser especialment pronunciada.

Si es té en compte el nombre de casos de VIH, Salut en va detectar 46 l’any passat, un 35% menys respecte al 2021, quan n’hi va haver 62. Es tracta de la xifra més baixa d’almenys l’última dècada, concretament des del 2010, segons dades facilitades per Salut. La taxa per cada 100.000 habitants també va baixar de forma considerable fins als 5,2; mentre que el 2021 la taxa va ser de 7. De totes maneres, la xifra de l’any passat es va reduir a la meitat respecte al 2010.

De les dades anuals dels últims anys, les que presenten més variació són les del 2020, degut a la pandèmia. És per això que només es van detectar 48 nous casos, un 33% menys que l’any anterior. D’altra banda, també cal tenir present que a partir del 2021 es van començar a comptar els casos de l’Alt Maresme, fet que podria haver ocasionat un lleuger creixement de casos.

La consolidació del descens en el nombre de nous diagnòstics de VIH és atribuïble a l’expansió del tractament que des del 2015 és universal, l’augment de l’ús de la profilaxi preexposició al VIH (PrEP) que es dispensa a 21 dispositius sanitaris de tot Catalunya i l’ampli ventall d’intervencions dutes a terme des de Salut. En el cas de l’ús de la profilaxi (PrEP), a Girona fins a l’any passat ja se’n beneficiaven 55 persones que presentaven factors de risc. Aquest tractament suposa una estratègia de salut pública molt efectiva per a prevenir el VIH en persones amb elevat risc d’infecció.

«No podem abaixar la guàrdia»

Tot i aquest descens, la principal lluita dels afectats continua sent contra l’estigma social, tal com manifesta a aquest diari Anna Lara, psicòloga de l’Associació Comunitària Anti-Sida de Girona (ACAS).

L’ACAS treballa des de l’any 1990 per a la prevenció del VIH i la sida, l’educació per la salut, la sensibilització social i l’atenció a les persones afectades per aquesta infecció. Aquesta setmana, amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, ha organitzat taules informatives a les facultats del Campus centre i a Montilivi de la Universitat de Girona i també van fer tests ràpids del VIH a tothom qui hi estava interessat. Paral·lelament, també se n’han fet a les facultats del Campus de Montilivi i, entre tots els resultats de la trentena de proves, n’hi ha hagut un de positiu.

Lara explica que des del centre també fan tests voluntaris a la població en general que demani cita. Entre les del centre i les campanyes com les de la UdG solen fer un centenar de proves anuals i, enguany, ja han detectat dos casos de VIH positius. Lara es mostra sorpresa ja que no recorda una xifra tan elevada. «L’any passat en vam detectar un però els anys anteriors no va sortir cap positiu, està clar que és una dada baixa tenint en compte la proporció de la població però no podem abaixar la guàrdia perquè darrerament estan augmentant les infeccions per transmissió sexual en global», lamenta a aquest diari.

A més, la psicòloga insisteix en la problemàtica de l’estigma. Segons una enquesta que han impulsat arreu de Catalunya, a través de l’entitat Comitè 1r de Desembre, prop de la meitat dels afectats de VIH pateix serofòbia, és a dir, una por irracional a conviure amb una persona que té VIH. «Cal donar resposta i treballar per evitar la discriminació», manifesta.

Cal no confondre el VIH amb la sida. Mentre que el VIH és un virus que pot ocasionar infecció, la sida és una malaltia que correspon a l’última etapa de la infecció per VIH. Amb el progrés de la recerca i els tractaments, s’ha aconseguit endarrerir el desenvolupament del VIH cap a la sida.

En el cas de Girona, la davallada dels casos de VIH també s’ha vist reflectida en els nous diagnòstics de sida, tot i que encara s’ha accentuat més. De fet, l’any passat n’hi va haver 10, mentre que el 2021 en van ser 25, més del doble. A més, la incidència va ser d’1,1 per cada 100.000 habitants, mentre que l’any anterior va ser de 2,8. La mitjana anual de persones que han desenvolupat la infecció en els últims anys era d’una vintena aproximadament. La xifra més alta registrada des del 2010 correspon al 2011, amb trenta. La incidència de persones amb la sida ha anat augmentant en els últims anys perquè han acabat desenvolupant la malaltia.

La sida es tracta de la malaltia de transmissió sexual més greu i els experts insisteixen en la importància de la prevenció.

Llarga espera per a la pastilla preventiva del VIH

Per altra banda, segons recull ACN, la llista d’espera per la l’anomenada profilaxi preexposició (PrEP) al centre BCN Checkpoint s’ha multiplicat per sis en un any, alhora que s’ha duplicat el temps mitjà d’espera (de mig any el 2022 a un any llarg en aquest moment). A finals del 2022 hi havia 500 persones apuntades a l’espera de començar el tractament i ara ja en són vora 3.000, segons confirma a l’ACN el director del centre, Ferran Pujol. «És bastant gruixut el que està passant, i no és només aquí, també als altres centres dispensadors de PrEP», adverteix.

El que dirigeix Pujol és «de llarg» el centre sanitari que dispensa PrEP amb més usuaris a Catalunya, però no l’únic. Segons dades del departament, la suma de persones en les respectives llistes d’espera dels 21 centres sanitaris que administren la PrEP era de 2.371 final del 2022, incloses les 500 que comptava el BCN Checkpoint. La xifra real de sol·licitants és més baixa perquè hi ha usuaris que estan inscrits i a l’espera en més d’un centre, segons ha matisat Salut a l’ACN.

De fet, el nombre de beneficiaris no ha parat de créixer des que se’n va aprovar l’ús (2019) i es va incorporar el medicament a la cartera de serveis públics. Segons dades del departament demanades per l’ACN l’acumulat és de 9.000 persones, que se n’han beneficiat en algun moment o permanentment entre el novembre de 2019 i 2022. El primer any van prendre la pastilla 2.450 persones, el 2021 la xifra es va gairebé doblar amb 4.575 beneficiaris, i el 2022 el total ascendia a 6.711 persones. No hi ha encara una dada provisional de l’any 2023.

Com a reposta, el conseller de Salut, Manel Balcells, es va comprometre ahir a mirar de reduir la llista d’espera per a la pastilla a menys de sis mesos el 2024.

Subscriu-te per seguir llegint