«Vam detectar el primer cas de sida fa 42 anys sense saber-ho»

El metge d’origen garrotxí Josep Maria Arnau Bolós s’estava formant a Vall d’Hebron quan va atendre un pacient amb símptomes mai vistos

Josep Maria Arnau Bolós en una conferència a Olot on va presentar el seu llibre "Atrapat".

Josep Maria Arnau Bolós en una conferència a Olot on va presentar el seu llibre "Atrapat". / Hospital d'Olot

Laura Teixidor

Laura Teixidor

El metge Josep Maria Arnau Bolós, nascut a Barcelona però amb arrels garrotxines, s’estava formant com a internista a l’hospital Vall d’Hebron el 1981. Durant una guàrdia, va visitar un pacient de 35 anys que tenia febre des de feia setmanes, mal de cap i unes taques blavoses a la pell. Va decidir ingressar-lo per a fer-li més proves neurològiques i trobar un possible diagnòstic. El que no sabia és que, juntament amb tres metges més -en un equip liderat pel doctor Vilaseca-, va detectar el primer cas de sida a Espanya. «No sabíem què era, tenia uns símptomes que no havíem vist mai i va acabar morint poques setmanes després en un postoperatori; però no va ser fins al cap d’un any que hi vam poder posar nom: s’havia infectat de VIH».

Arnau admet que, en aquell moment, ningú era conscient de tot el que vindria després. «Se sentia a parlar d’aquest nou virus als Estats Units però era molt desconegut; ningú s’imaginava l’explosió de casos que hi hauria al cap d’uns anys», recorda el metge, que es va acabar especialitzant en farmacologia.

Tot i que la trajectòria professional dels quatre metges no es va encaminar cap a l’epidemiologia ni la salut pública, Arnau Bolós explica que van viure aquell moment «amb molta intensitat» i sempre l’han tingut present. «Al principi no hi havia proves diagnòstiques per a detectar el VIH, els casos van anar gotejant molt lentament, va ser molt diferent de la pandèmia de la covid-19, quan tot va anar molt depressa». Per altra banda, un aspecte que el va impactar bastant va ser l’estigmatització cap als homosexuals. «Els van assenyalar com a col·lectiu de risc i els mateixos articles científics feien constar l’orientació sexual dels pacients; hi va haver molta discriminació tant per al col·lectiu com per a les persones amb VIH, tant laborals com socials». També es vivia amb «molta preocupació» ja que tothom tenia algú conegut que s’havia infectat amb VIH.

«Abans tots els homosexuals eren estigmatitzats com a col·lectiu de risc i patien discriminació»

El metge afegeix que actualment les coses han canviat. «Evidentment ara no es viu la mateixa situació, s’ha evolucionat tant científicament com socialment, però cal tenir memòria històrica perquè encara queda molta feina per fer i més ara, quan el món s’està polaritzant i estem tornant enrere en alguns aspectes». 

TEMES