Quines i Pessebres Vivents omplen el Sant Esteve

Durant aquests dies de festa molta gent aprofita per reunir-se amb la família i els amics, per gaudir de la gastronomia típica de Nadal i per fer activitats de tota mena. Dos dels clàssics d’aquesta època de l’any són les quines i els Pessebres Vivents.

La quina, aquest joc semblant al bingo, que aconsegueix emplenar pavellons, locals socials i centres cívics, i que té premis que van des de cistells d’alimentació, vi i caves, passant per caps de setmana en càmpings, electrodomèstics, bicicletes i patinets, entre molts d’altes; és una tradició molt arrelada al territori, especialment el dia de Sant Esteve.

Una de les més esperades és la de Bescanó que ahir va reunir, com cada any, centenars de persones. No és estrany veure gent fent cua per accedir al pavelló d’Esports del municipi, ja que, en dates com la d’ahir, solen emplenar tota la capacitat del recinte. «Ens sap greu, però tenim la capacitat que tenim i ens hem d’assegurar de no passar l’aforament màxim», explica Robert Llagostera, president del Club Bàsquet Bescanó i un dels organitzadors de la quina. Per això sempre recomanen que la gent arribi una hora i mitja abans, «així s’asseguren de poder entrar». I és que la quina de Bescanó és molt coneguda a Girona, però també més enllà de les comarques gironines. Ja que, a part dels veïns del municipi i dels pobles del costat, també hi assisteix gent de fora de la província com, per exemple, de Vic, Torelló o del Maresme, entre d’altres. La de Bescanó és una quina molt esperada que ha ajuntat, en només tres dies, unes 3.500 persones.

Normalment, les quines no només serveixen perquè la gent passi una bona tarda, sinó que també s’aprofiten per recaptar diners per a l’entitat organitzadora. En el cas, però, de la de Palau-Saverdera, a l’Alt Empordà, també serveix per ajudar a altres organitzacions, ja que han fet més d’una quina benèfica per col·laborar amb l’Oncolliga, l’associació Ona i Anafoc. A més, també destinen una part de la recaptació a la recuperació de l’ermita de Sant Onofre. Aquest vessant benèfic és un dels elements que els agrada destacar: «el balanç que fem de moment és positiu i estem emplenant una mica més que l’any passat, potser de mitjana venen unes 500 persones al dia, però el que és interessant són les tres quines benèfiques que fem», assegura Santiago Montoro, president i fundador de l’entitat organitzadora.

Més quines

De quines, però, n’hi ha moltes, així que qualsevol gironí que vulgui assistir a una ho té fàcil, n’hi ha moltes per triar. Només en el dia d’ahir es van organitzar 40 quines en diferents pobles.

A Corçà, per exemple, també va funcionar molt bé i van seguir la tendència d’altres anys, que els dies 25 i 26 de desembre solen emplenar tot l’aforament de la Sala Municipal. Les quines de Girona, Cassà de la Selva, Fornells de la Selva, Quart, Vilablareix, Calonge, Hostalric, l’Escala, Palafrugell, Sant Gregori, entre moltes altres, també van reunir a moltes persones al voltant de cartons i premis.

Quina de Corçà 2023

Veure Galeria

Pessebres Vivents

Un altre clàssic d’aquestes festes, i que també atrau a molta gent, són els pessebres vivents. Un dels més destacats, i que es porta representant des de l’any 1959, és el de Castell d’Aro. 

Un quilòmetre i mig de recorregut, unes 45 escenes, més de 350 figurants i un bon temps han sigut la combinació per reunir, en tres dies, a unes 3.000 persones. Josep Genís, el president de l’Associació del Pessebre vivent de Castell d’Aro, l’entitat organitzadora, explica que no tenen cap perspectiva per aquests dies: «si venen unes 6.000- 7.000 persones ja estem contents, i de moment sembla que anem cap aquesta direcció. Només volem mantenir els números de visitants d’altres anys, així l’esforç ha valgut la pena i es veu que la gent valora el treball». Ja que, de fet, han estat 2 mesos preparant el Pessebre vivent. Van començar després del pont del 12 d’octubre a preparar les 45 escenes formades per escenes de la Bíblia, escenes tradicionals catalanes i d’oficis.

Pessebre vivent de Calonge

Veure Galeria

Un altre Pessebre Vivent molt reconegut i que també es va poder veure ahir és el de Bàscara. Es va començar a representar en el 1073 i des de fa anys mobilitza a bona part de la població, que representa les escenes més característiques, en el cas antic del poble. Enguany continua atraient molta gent i el ritme de visitants és semblant al de l’any passat, unes dades positives per als organitzadors.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona